111.
difractiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que produeix la difracció. Poder difractiu. [...]
|
112.
segregatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el poder de segregar. [...]
|
113.
taumatúrgia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capacitat o poder de fer miracles. [...]
|
114.
apoderar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Atorgar poders (a algú). Algú, posar algú o alguna cosa sota el seu poder, prendre'n possessió violentament. Es va apoderar de tots els diners del banc. [...]
|
115.
màgic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que exerceix la màgia. Màgia. Pertanyent a la màgia o als màgics. Art màgica. Un poder màgic. Que produeix efectes extraordinaris, meravellosos. El poder màgic de l'art. [...]
|
116.
absortiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té poder o capacitat d'absorbir. [...]
|
117.
despòtic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propi d'un dèspota. Un poder despòtic. [...]
imposició
![]() |
118.
elevatori -òria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té poder d'elevar. Forces elevatòries. [...]
|
119.
poderejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tenir un poder més o menys gran. [...]
|
120.
extorquir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arrabassar fent ús de la força, del poder, amb amenaces, coaccions, etc. Extorquir els tresors d'un poble. Exigir, imposar (contribucions, multes, etc.). Extorquir tributs a un país conquerit. [...]
|