Resultats de la cerca frase exacta: 1,514
|
111.
abstractiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té poder d'abstreure. La facultat abstractiva. [...]
|
|
112.
anul·latiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té poder d'anul·lar. Una sentència anul·lativa. [...]
|
|
113.
emissiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la propietat d'emetre. Poder emissiu. [...]
|
|
114.
judicatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té poder de judicar o jutjar. Facultat judicativa. [...]
|
|
115.
propulsiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que tendeix a propel·lir, que en té el poder. [...]
|
|
116.
capitalisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sistema econòmic caracteritzat per la propietat privada dels mitjans de producció, concentrats en mans d'una minoria, la prevalença del mercat i la recerca del benefici. Conjunt, poder, influència, dels capitalistes. [...]
|
|
117.
delfí
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Príncep hereu del rei de França. Príncep hereu d'altres regnes. Persona que és considerada hereva del poder, de la riquesa, de la situació o del prestigi d'una altra persona. [...]
delfí
|
|
118.
investir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar solemnement en possessió d'un feu, d'una dignitat. Posar en possessió d'un poder, d'una autoritat. Envoltar amb un intent hostil (una plaça forta, una fortalesa, etc.). [...]
|
|
119.
soberg -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que excel·leix pel seu poder, alçària, tossa, bellesa, etc. Era un soberg minyó. El gos era alt i soberg. Que es capté altivament, tirànicament. Un amo soberg envers els seus criats. [...]
|
|
120.
bagauda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Camperol revoltat contra els grans propietaris i el poder romà. [...]
|
delfí
1 m. [HIH] [LC] [PR] Príncep hereu del rei de França.
2 m. [LC] [PR] Príncep hereu d'altres regnes.
3 m. [LC] Persona que és considerada hereva del poder, de la riquesa, de la situació o del prestigi d'una altra persona.