Resultats de la cerca frase exacta: 1.828
|
131.
emissiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la propietat d'emetre. Poder emissiu. [...]
|
|
132.
generatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el poder de generar. Cèl·lula generativa. [...]
|
|
133.
ignipotent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té poder sobre el foc, pel foc. [...]
|
|
134.
locomotiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la locomoció. Poder locomotiu. [...]
|
|
135.
apoderat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De molt de poder. Era dels homes més apoderats de la ciutat. Persona que té poder d'altri per a representar-lo i procedir en nom seu. Ho ha de pagar al nostre apoderat. [...]
|
|
136.
culminar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, atènyer el punt més alt en grandària, força, poder, rang, etc. L'estel que estudiem culmina a tal hora. Acabar satisfactòriament. Aquesta última obra culmina la feina de tota una vida. [...]
tetrarca
m. [HIH] [PR] [LC] [RE] En l'antiguitat grecoromana, governador de la quarta part d'una província o sobirà dependent d'un poder superior i de rang inferior a un rei. 
|
|
137.
poderós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té poder, que té força per a produir grans efectes, per a imposar la seva autoritat. ésser poderós d'alguna cosa Poder-la fer. No soc poderós d'oferir-vos el que em demaneu. [...]
|
|
138.
judicatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té poder de judicar o jutjar. Facultat judicativa. [...]
|
|
139.
propulsiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que tendeix a propel·lir, que en té el poder. [...]
|
|
140.
retentiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el poder de retenir. Memòria 1 1. [...]
|
tetrarca
m. [HIH] [PR] [LC] [RE] En l'antiguitat grecoromana, governador de la quarta part d'una província o sobirà dependent d'un poder superior i de rang inferior a un rei.
m. [HIH] [PR] [LC] [RE] En l'antiguitat grecoromana, governador de la quarta part d'una província o sobirà dependent d'un poder superior i de rang inferior a un rei.