Resultats de la cerca frase exacta: 1.812
|
131.
capitalisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sistema econòmic caracteritzat per la propietat privada dels mitjans de producció, concentrats en mans d'una minoria, la prevalença del mercat i la recerca del benefici. Conjunt, poder, influència, dels capitalistes. [...]
|
|
132.
delfí
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Príncep hereu del rei de França. Príncep hereu d'altres regnes. Persona que és considerada hereva del poder, de la riquesa, de la situació o del prestigi d'una altra persona. [...]
|
|
133.
investir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar solemnement en possessió d'un feu, d'una dignitat. Posar en possessió d'un poder, d'una autoritat. Envoltar amb un intent hostil (una plaça forta, una fortalesa, etc.). [...]
|
|
134.
soberg -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que excel·leix pel seu poder, alçària, tossa, bellesa, etc. Era un soberg minyó. El gos era alt i soberg. Que es capté altivament, tirànicament. Un amo soberg envers els seus criats. [...]
|
|
135.
judicatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té poder de judicar o jutjar. Facultat judicativa. [...]
|
|
136.
propulsiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que tendeix a propel·lir, que en té el poder. [...]
|
|
137.
retentiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el poder de retenir. Memòria 1 1. [...]
|
|
138.
apoderat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De molt de poder. Era dels homes més apoderats de la ciutat. Persona que té poder d'altri per a representar-lo i procedir en nom seu. Ho ha de pagar al nostre apoderat. [...]
|
|
139.
culminar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, atènyer el punt més alt en grandària, força, poder, rang, etc. L'estel que estudiem culmina a tal hora. Acabar satisfactòriament. Aquesta última obra culmina la feina de tota una vida. [...]
adulteració
f. [LC] Acció d'adulterar quelcom; l'efecte. L'adulteració de les viandes, de la llet. 
|
|
140.
poderós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té poder, que té força per a produir grans efectes, per a imposar la seva autoritat. ésser poderós d'alguna cosa Poder-la fer. No soc poderós d'oferir-vos el que em demaneu. [...]
|
adulteració
f. [LC] Acció d'adulterar quelcom; l'efecte. L'adulteració de les viandes, de la llet.
f. [LC] Acció d'adulterar quelcom; l'efecte. L'adulteració de les viandes, de la llet.