Resultats de la cerca frase exacta: 1.812
|
141.
bagauda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Camperol revoltat contra els grans propietaris i el poder romà. [...]
|
|
142.
conversiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que produeix, que té el poder de fer, una conversió. [...]
|
|
143.
discretament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb discreció. Usar discretament del poder. Guardar discretament un secret. [...]
|
|
144.
monocràcia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Poder polític absolut exercit per una persona o un grup. [...]
|
|
145.
superpotència
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat que té un gran poder econòmic, polític i militar. [...]
|
|
146.
temporalisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tendència ideològica i política favorable al poder temporal del papa. [...]
|
|
147.
sobirania
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de sobirà. La sobirania del rei. Autoritat sobirana. Exercir la sobirania. Qualitat del poder polític d'un estat o d'un organisme que no és sotmès a cap altre poder. Sobirania popular. Sobirania nacional. [...]
|
|
148.
assemblearisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sistema d'organització en què l'assemblea té el poder decisori. [...]
|
|
149.
autocràcia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma de govern en què el sobirà té un poder absolut. [...]
|
|
150.
califa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sobirà musulmà que solia reunir el poder polític i el religiós. [...]
brancal
|
brancal
1 m. [AQ] [AR] [LC] Costat del mur que limita lateralment un portal, una porta o una finestra, especialment quan és de pedra.
2 m. [LC] Pedra col·locada a la part inferior de la porta.