181.
concussió
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Guany il·lícit fet per un magistrat, un funcionari, abusant del poder que li dona el càrrec. [...]
|
182.
espiritisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Teoria de qui creu poder comunicar amb els esperits dels morts, per mitjà d'un mèdium. [...]
terrassà terrassana
![]() |
183.
exacció
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'exigir impostos, tributs, multes; l'efecte. Cobrament injust per abús de poder. Exacció il·legal. [...]
|
184.
poderdant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que dona poder a una altra perquè la representi en judici o fora d'ell. [...]
|
185.
vantar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vanar-se. Es vanta del seu poder. Es vanten de conèixer fil per randa tota la comarca. [...]
|
186.
absortivitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Poder o capacitat d'absorbir. En quím., poder absorbent d'una substància respecte a l'energia radiant d'una longitud d'ona definida, per unitat de massa i per unitat de camí òptic travessat per la radiació. absortivitat molar Valor de l'absortivitat expressada per mol de [...]
|
187.
seu 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Seti o centre d'un poder o autoritat, especialment del poder o autoritat d'un bisbe o del papa. Aquesta jurisdicció i potestat. Seu episcopal. Església catedral. Fou batejat a la seu de Barcelona. Lloc on té el seu domicili principal una entitat, una institució, una empresa, etc. [...]
|
188.
absolutitzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar (a una cosa) un valor absolut, no relatiu. Una ideologia que absolutitza el poder dels reis. [...]
|
189.
cesaropapisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sistema polític en què el poder religiós se sotmet al civil, el qual intervé en qüestions religioses. [...]
|
190.
tecnòcrata
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Partidari de la tecnocràcia. Persona que exerceix un poder polític en virtut de la seva preparació tècnica. [...]
|