Resultats de la cerca frase exacta: 1,514
|
81.
'poguem' o 'puguem'?, 'pogueu' o 'pugueu'? / 'volguem' o 'vulguem'?, 'volgueu' o 'vulgueu'? / Present de subjuntiu i imperatiu de 'poder' i 'voler'
Font
Fitxes de l'Optimot
Les formes de poder i voler en què la primera síl·laba és àtona s'escriuen amb o (podré, voldré; poguessin, volguessin; podent, volent...), excepte les del present de subjuntiu i de l'imperatiu, que s'escriuen amb u (puguem, pugueu; vulguem, vulgueu). En canvi, la resta de formes d'aquests verbs [...]
|
|
82.
abstersivitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Poder d'abstergir. [...]
|
|
83.
abstractivitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Poder d'abstreure. [...]
|
|
84.
puixant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que excel·leix en poder, força, vigoria, riquesa. Pervingut a un alt grau de prosperitat. Països que gaudeixen d'una agricultura puixant. [...]
|
|
85.
apoderar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Subjugar . Vencé i apoderà els enemics. La son em té apoderat. La malaltia l'ha apoderat i no crec que se'n surti. Atorgar poders (a algú). Prevenir-se de poder, de forces, de mitjans. Algú, posar algú o alguna cosa sota el seu poder, prendre'n possessió violentament. Es va [...]
apoderar
|
|
86.
arrogar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Apropiar-se, atribuir-se, sense tenir-hi dret (una facultat, un poder, una qualitat). Aquest jutge s'arroga facultats que la llei no li dona. [...]
|
|
87.
gallejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer el gall, l'important, parlant o obrant amb ostentació de poder, amb orgull. Alçar la veu amb amenaces. Fer el valent. [...]
|
|
88.
abstersiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té poder d'abstergir. [...]
|
|
89.
antidemoníac -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té poder contra el dimoni. [...]
|
|
90.
coagulatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el poder de coagular. [...]
|
apoderar
1 1 v. tr. [LC] Subjugar . Vencé i apoderà els enemics.
1 2 v. tr. [LC] per ext. La son em té apoderat. La malaltia l'ha apoderat i no crec que se'n surti.
2 tr. [LC] [DR] [AD] Atorgar poders (a algú).
3 intr. pron. [LC] Prevenir-se de poder, de forces, de mitjans.
4 intr. pron. [LC] Algú, posar algú o alguna cosa sota el seu poder, prendre'n possessió violentament. Es va apoderar de tots els diners del banc.