Resultats de la cerca frase exacta: 107

21. homeotelèuton
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Terminació igual dels membres d'un període, sia un conjunt de mots amb la mateixa síl·laba, sia un conjunt de frases amb la mateixa paraula. Error de còpia consistent a ometre o repetir un fragment de text situat entre dues síl·labes o dues paraules iguals.  [...]
22. recursiu -iva
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es pot repetir teòricament un nombre infinit de vegades mitjançant l'aplicació d'una mateixa regla. Procés recursiu. Conjunt recursiu. Funció recursiva. Definició recursiva. Que es crida a si mateix o crida altres programes informàtics que, al seu torn, criden l'original.  [...]
23. concatenació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de concatenar; l'efecte. concatenació de proposicions Sèrie de proposicions en què el darrer dels termes de l'una esdevé el primer terme de la següent. Figura retòrica que consisteix a repetir l'últim mot o els últims mots d'una clàusula o d'un vers al [...]
24. gradació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
classes socials. Figura retòrica que consisteix a repetir en el discurs mots o sintagmes en escala ascendent o clímax, o en escala descendent o anticlímax.  [...]
25. repetició
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de repetir o de repetir-se; l'efecte. La repetició d'un mot. Figura retòrica bàsica que consisteix en la repetició, per èmfasi, de mots o de grups de mots. Fragment d'una peça musical que es torna a tocar. Mecanisme o dispositiu dels rellotges que fa que toquin, o sonin [...]
26. anàfora
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figura retòrica que consisteix a repetir el mateix mot al començament de successives clàusules o versos. Referència ulterior de què és objecte un element lingüístic dins la mateixa oració o dins el discurs. Element lingüístic que s'interpreta segons un antecedent. anàfora de referència [...]
27. florejar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
28. bis 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El número 7 bis. En un fragment musical o en un text teatral, indica que el fragment expressat just abans d'aquesta indicació s'ha de repetir una segona vegada. La cançó comença: «El ball de la civada, jo us el cantaré (bis)...». En un concert, en una representació, etc., interpretació [...]
29. petició
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
en nom seu sol·licita dels pares, parents o representants de la futura núvia, autorització per a casar-s'hi. a petició de loc. prep. Per haver-ho demanat. Repetir una peça a petició del públic.  [...]
30. Ús no acceptable de la preposició 'de' seguida de 'que' / 'És fàcil de que...' o 'És fàcil que...'?
Font Fitxes de l'Optimot
L'ús de la preposició de seguida de que per introduir una oració subordinada no és acceptable. Per exemple: És fàcil que ho torni a repetir (i no ...de que ho torni a repetir). Comprovaran que no et falti de res (i no ...de que no et falti de res). No donis per fet que et vindran a buscar (i no [...]
Pàgines  3 / 11 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>