Que tendeix a evadir, a eludir, una dificultat. Sempre ha tingut comportaments evasius. Que no diu ni sí ni no. Ha fet un gest evasiu. Resposta evasiva. Mitjà emprat per a evadir alguna cosa. Responia amb evasives les seves preguntes.  [...]

Demanar amb insistència (a algú). El vaig instar a fer-ho. Impugnar (la resposta donada a un argument), en una discussió acadèmica. Sol·licitar (a algú) que es compleixi un precepte, una norma legal. Demanar alguna cosa que es considera justa.  [...]

Estona de més que es triga a realitzar una cosa. La tenia preocupada tanta demora en la seva resposta. Tardança en l'acompliment d'una obligació des que és exigible. En nàut., angle que forma el meridià amb la visual a un objecte.  [...]

Resposta escrita d'un emperador romà, d'un príncep sobirà, a una consulta feta per un magistrat, pel governador d'una província, etc., sobre una qüestió de govern, pel papa sobre una qüestió de govern o de disciplina de l'Església.  [...]

Que posa fi a una cosa, a un afer. Una resposta definitiva. Un judici definitiu. Fixat de manera que no dona lloc a tornar-hi. Un reglament definitiu. L'edició definitiva d'un autor. Una sentència definitiva. D'una manera definitiva. en definitiva loc. adv. Definitivament.  [...]

Que deu, que té un deute o deutes. Els deutors de l'Estat. Un deutor morós. Us soc deutor d'una resposta. En una relació jurídica, persona que té l'obligació de fer quelcom, de donar una cosa o de pagar una quantitat.  [...]

Fet d'estar subjecte. La subjecció al diví poder. La subjecció a les lleis. Dispositiu que serveix per a fixar, subjectar, una peça o un element. Figura retòrica que consisteix a fer l'orador o l'escriptor una pregunta, donar-li la resposta que suposa que donaria [...]

. Una resposta hàbil.  [...]

una resposta a través d'un òrgan a un impuls que té el seu origen en un receptor extern o intern. reflex condicionat Resposta condicionada. Reflexiu 2 1 .  [...]