Resultats de la cerca frase exacta: 1.574
|
231.
ofendre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ferir, danyar, especialment en sentit figurat. Lloances que ofenen la seva modèstia. Ofendre una cosa el bon gust. Ofendre els ulls una llum massa intensa. Ofendre l'orella un soroll. Ferir en la dignitat personal. Amb les vostres paraules, les vostres sospites, la vostra resposta, l'heu [...]
|
|
232.
dubitatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que denota o expressa dubte. Una resposta dubitativa. Una conjunció, una proposició o oració, dubitativa. Que dubta. —N'esteu segurs? —vaig preguntar, dubitativa. El noi és insegur i molt dubitatiu. [...]
|
|
233.
haptè
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Substància lliure de proteïnes, gairebé sempre d'un pes molecular baix, inferior a 1.000, que pot reaccionar amb un anticòs però no pot, ella sola, produir una resposta immunitària. [...]
|
|
234.
fenologia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branca de l'ecologia que descriu i estudia la resposta dels organismes als factors climàtics i especialment les relacions entre els factors climàtics i les manifestacions estacionals o periòdiques dels organismes. [...]
|
|
235.
contestar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dir o escriure (quelcom) a algú en resposta. Quan ell m'ho va preguntar, li vaig contestar que no ho sabia. Quan ells li van retreure la seva malifeta, ell no va saber què contestar. Dir o escriure quelcom en resposta (a una carta, a una pregunta, etc.). Encara no m'ha contestat la carta [...]
|
|
236.
preaccentuació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Operació consistent a modificar una part de la corba de resposta d'un sistema d'enregistrament de so, de transmissió radiofònica en freqüència modulada, etc., a fi de reduir certs efectes adversos. [...]
|
|
237.
intel·ligent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dotat d'intel·ligència. L'home és un ésser intel·ligent. Que té, que implica, una intel·ligència viva, desperta. És una dona intel·ligent, molt intel·ligent. Una resposta intel·ligent. ésser intel·ligent en una matèria [...]
|
|
238.
dictar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dir (alguna cosa) davant algú perquè aquest la vagi escrivint. Agafeu la ploma: jo us dictaré la resposta. Dictar una carta a un secretari, un tema als deixebles. Suggerir, inspirar a algú (allò que escriu, allò que diu). Són ells que t'han dictat aquesta resposta [...]
abastar
|
|
239.
equivaler
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, ésser del mateix valor, preu, significació que una altra. Sis euros equivalen a mil pessetes. La seva resposta equival a un refús. Aquestes dues expressions s'equivalen en la majoria dels casos. [...]
|
|
240.
evasiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que tendeix a evadir, a eludir, una dificultat. Sempre ha tingut comportaments evasius. Que no diu ni sí ni no. Ha fet un gest evasiu. Resposta evasiva. Mitjà emprat per a evadir alguna cosa. Responia amb evasives les seves preguntes. [...]
|
abastar
1 1 v. intr. [LC] Ésser capaç, per grandària, alçària o potència, d'arribar a alguna cosa.
1 2 v. intr. [LC] per ext. No abastar a comprendre una cosa.
1 3 v. intr. [LC] Arribar a tocar una cosa que està distant. Amb la mà abasta al sostre.
2 tr. [LC] Haver, allargant la mà o servint-se d'un instrument, (una cosa que és en un lloc alt o distant). Abastar la fruita d'un arbre. Abastar figues amb badoquera. Abastar un llibre de l'armari.
3 tr. [LC] Fornir de provisions. Abastar una ciutat. Abastar un exèrcit.