Resultats de la cerca frase exacta: 229
|
201.
gangli lumbar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Cadascun del tres o quatre ganglis, més rarament cinc, de la cadena simpàtica lumbar de cada costat. És freqüent la fusió del primer gangli lumbar amb el dotzè dorsal, així com la del cinquè lumbar amb el primer gangli sacre. [...]
|
|
202.
pelvis major
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Regió de la pelvis situada per sobre de l'estret superior. És formada per la fossa ilíaca interna de cada coxal i per les ales del sacre i ofereix dues escotadures: anteroinferior i posterosuperior. Forma part integrant de la cavitat abdominal. [...]
|
|
203.
espondilolistesi displàstica
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Espondilolistesi secundària a una displàsia de l'arc posterior del sacre o de la cinquena vèrtebra lumbar, associada sovint amb una espina bífida oculta, que determina el lliscament de la cinquena vèrtebra cap al davant del sacre. En els casos amb gran desplaçament, la cua de cavall i les primeres [...]
|
|
204.
paressí
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
. Compten amb diverses escoles on es fa educació intercultural bilingüe.Tradicionalment se subdividien en tres grups amb força homogeneïtat cultural i lingüística: els cashiniti (riu Soudomiro), els waimaré (rius Verde i Sacre) i els cozàrini (rius Juba, Guaporé, Verde). Aquests darrers eren molt [...]
|
|
205.
sacralització
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Varietat de dismorfogènesi lumbosacra caracteritzada per l'adopció per part de la cinquena vèrtebra lumbar dels trets morfològics de la primera vèrtebra sacra. La vèrtebra de transició, així formada, posseeix més apòfisis transverses voluminoses que tendeixen a unir-se amb l'ala del sacre o amb la [...]
|
|
206.
múscul gluti major
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Origen, part superior de l'ilíac, sacre i còccix, lligament sacrociàtic major; inserció, tuberositat glútia del fèmur, tracte iliotibial de la fàscia lata; innervació, gluti inferior o ciàtic menor; acció, extensió, rotació externa de la cuixa. Contribueix a mantenir el [...]
|
|
207.
dors
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Esquena, porció posterior del tronc que va des de l'última vèrtebra cervical fins al sacre. Es divideix en dues regions anatòmiques, la dorsal i la lumbar, ben diferenciades per la presència o absència de costelles i també per les diferents curvatures fisiològiques que presenten. [...]
|
|
208.
gangli hipogàstric
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Full nerviós irregular i fenestrat que representa la segona porció del plexe hipogàstric. Presenta anastomosis amb la cadena del simpàtic i amb el plexe sacre (nervi erector d'Eckhardt) i dona origen a branques eferents destinades a tots els òrgans de la pelvis menor. [...]
|
|
209.
lligament vertebral comú anterior
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Cinta fibrosa llarga, d'aspecte nacrat, adaptada a la cara anterior de la columna vertebral, que s'estén sense interrupció des de la cara basilar de l'occipital fins a la segona peça del sacre i, de vegades, fins a les primeres peces del còccix. [...]
|
|
210.
halcón
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m ornit 1 [Falco sp] falcó. 2 halcón abejero [Pernis apivorus] falcó vesper. 3 halcón borní [Falco biarmicus] falcó llaner. 4 halcón común [Falco peregrinus] falcó pelegrí. 5 halcón de Eleonor [Falco eleonorae] falcó de la reina. 6 halcón gerifalte [Falco rusticolus] grifó. 7 halcón sacre [Falco [...]
[Se conjuga como: acordar] v tr 1 [un beneficio eclesiástico] conferir, col·lar ant. 2 [filtrar] colar. 3 [hacer la colada] bugadejar intr, passar (o fer) bugada. 4 fam fer passar. Trataba de colar un billete falso, tractava de fer passar un bitllet fals. 5 fam [hacer creer] fer empassar. Es demasiado listo para que le cueles esta historia, és massa llest perquè li facis empassar aquesta història. v intr fam 6 [pasar] passar. La mentira era demasiado burda para colar, la mentida era massa matussera per a passar. 7 p fr [beber vino] traguejar, mamar, xumar. v pron 8 fam colar-se, esquitllar-se. En la fiesta se colaron veinte personas, a la festa es van colar vint persones. 9 [por un paso estrecho] esmunyir-se. Nos colamos por la espesura de la maleza, ens vam esmunyir per l'espessor de la brolla. 10 [en una cola] colar-se, passar davant. 11 fig i fam [equivocarse] vessar-la. Se ha colado en un problema, l'ha vessada en un problema. 12 fig i fam [meter la pata] ficar els peus a la galleda, ficar la pota, fer una planxa. 13 colarse por alguien fam tornarse boig per algú, tenir un deliri per algú. 
|
[Se conjuga como: acordar]
v tr
1 [un beneficio eclesiástico] conferir, col·lar ant.
2 [filtrar] colar.
3 [hacer la colada] bugadejar intr, passar (o fer) bugada.
4 fam fer passar. Trataba de colar un billete falso, tractava de fer passar un bitllet fals.
5 fam [hacer creer] fer empassar. Es demasiado listo para que le cueles esta historia, és massa llest perquè li facis empassar aquesta història.
v intr fam
6 [pasar] passar. La mentira era demasiado burda para colar, la mentida era massa matussera per a passar.
7 p fr [beber vino] traguejar, mamar, xumar.
v pron
8 fam colar-se, esquitllar-se. En la fiesta se colaron veinte personas, a la festa es van colar vint persones.
9 [por un paso estrecho] esmunyir-se. Nos colamos por la espesura de la maleza, ens vam esmunyir per l'espessor de la brolla.
10 [en una cola] colar-se, passar davant.
11 fig i fam [equivocarse] vessar-la. Se ha colado en un problema, l'ha vessada en un problema.
12 fig i fam [meter la pata] ficar els peus a la galleda, ficar la pota, fer una planxa.
13 colarse por alguien fam tornarse boig per algú, tenir un deliri per algú.