Resultats de la cerca frase exacta: 229
|
51.
ressonància magnètica del sacre o de les articulacions sacroilíaques sense contrast
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
[...]
|
|
52.
ressonància magnètica del sacre o de les articulacions sacroilíaques amb contrast o sense
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
[...]
|
|
53.
sacro-
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot sacre, que indica relació o connexió amb l'os sacre. Ex.: sacrocaudal, sacrolumbar. [...]
|
|
54.
sacrolumbar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu al sacre i a la regió lumbar. [...]
|
|
55.
sacrococcigi -ígia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al sacre i al còccix. Múscul sacrococcigi. [...]
|
|
56.
rabada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Regió del cos corresponent al còccix i a la terminació del sacre. [...]
|
|
57.
cèsar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Títol donat als emperadors romans. Emperador del Sacre Imperi Romà. Emperador 1 1. [...]
|
|
58.
còccix
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Os petit articulat amb el sacre que constitueix l'extremitat caudal de la columna vertebral en l'ésser humà i certs simis. [...]
|
|
59.
exegesi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Exposició, explanació crítica d'un text, especialment sacre o jurídic. L'exegesi bíblica. Disciplina teològica que estudia científicament el sentit de la Bíblia. [...]
|
|
60.
cintura
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
suport per a les extremitats superiors. cintura pelviana Anell ossi que, constituït pels ossos ilíacs i el sacre, serveix de suport per a les extremitats inferiors. [...]
enfervorir
|
enfervorir
1 v. tr. [LC] Infondre fervor, zel (a algú). El sermó havia enfervorit els fidels.
2 intr. pron. [LC] Lliurar-se al fervor, al zel. L'assemblea s'enfervorí amb l'ideal de llibertat que proclamaven.