Resultats de la cerca frase exacta: 49

Diccionari de la llengua catalana
1. salvatge
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que viu en un estat de natura, no domesticat. Animals salvatges. Que creix sense la cura de l'ésser humà, no cultivat. Olivera salvatge. Inhabitat, inculte. Una illa deserta i salvatge. Incivilitzat, que viu fora de les societats civilitzades. Els pobles salvatges. Una tribu salvatge. Van [...]
2. bèl·lua
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bèstia salvatge, fera.  [...]
3. salvatgeria
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acte propi d'una persona salvatge, brutal.  [...]
4. bel·luí -ïna
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
5. domar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amansir, fer dòcil, (una bèstia fera o salvatge). Domar un lleó, un tigre. Domar un cavall salvatge. Domar una criatura rebeca. Domar les passions.  [...]
6. avitarda
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pioc salvatge.  [...]
7. semisalvatge
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mig salvatge.  [...]
8. ensalvatgir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer tornar salvatge.  [...]
9. salvatgia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de salvatge.  [...]
10. hòrrid -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que per la seva lletgesa, pel seu aspecte salvatge, etc., causa estupor, fa por. Una cara hòrrida. Un precipici hòrrid.  [...]
Pàgines  1 / 5 
Pàgina  1  2  3  4  5  Següent >>