Resultats de la cerca frase exacta: 170
Diccionari de la llengua catalana
|
31.
longitudinalment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una manera longitudinal. Tallar un tronc longitudinalment. [...]
|
|
32.
troncar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tallar el tronc (d'un arbre). Truncar. [...]
|
|
33.
tallant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que talla. Una fulla d'acer que té una vora tallant. El ganivet i altres instruments tallants. Instrument emprat per a tallar, consistent en una fulla de vora tallant proveïda d'un o dos mànecs. Instrument de ferro a manera de martell amb tall a tots dos costats emprat per a tallar i [...]
|
|
34.
assocar 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tallar (un arbre o un cep) arran de terra. [...]
|
|
35.
entoixar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esmussar el tall (de les eines). Tallar obtusament. [...]
|
|
36.
esnovar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tallar els brots nous o tendres (d'un arbre). [...]
|
|
37.
sèctil
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es pot tallar amb un ganivet. Un mineral sèctil. [...]
|
|
38.
esbrancar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tallar, arrencar, esqueixar les branques (d'un arbre). El vent ha esbrancat les figueres. Amb la ventada els arbres s'han esbrancat tots. Un camí, una escalinata, etc., bifurcar-se. Els canals s'esbranquen en recs. [...]
|
|
39.
crestador
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument per a tallar les bresques quan es cresten les arnes. [...]
|
|
40.
tallarola
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ganiveta com l'emprada per a tallar el vellut per ordir. [...]
endropir
|
endropir
1 v. tr. [LC] Fer tornar dropo.
2 intr. pron. [LC] Esdevenir dropo. L'oncle s'endropeix i s'ajoca.