Resultats de la cerca frase exacta: 478
|
81.
perruquer perruquera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que té per ofici tallar els cabells, afaitar, etc. Persona que fa o ven perruques. [...]
|
|
82.
tallaplomes
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ganivet petit, com és ara l'emprat abans per a tallar les plomes d'escriure. [...]
|
|
83.
trossell
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Farcell . Motlle o matriu de tallar o de trepar. Encuny mòbil en l'encunyació a martell. [...]
|
|
84.
birbador birbadora
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que birba. Arada que porta davant la rella un semicercle de ferro per a tallar les herbes. [...]
|
|
85.
gatzoll
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina tallant corba, proveïda d'un mànec més o menys llarg, emprada per a podar, tallar llenya, etc. [...]
|
|
86.
intons -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no ha estat tos. Que s'enquaderna amb les barbes o els plecs sense tallar. Llibre intons. [...]
|
|
87.
tallat 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Operació de tallar. Manera d'estar tallada una cosa. Espadat 2 . Cafè amb una mica de llet. [...]
|
|
88.
ultramicròtom
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Micròtom d'alta precisió, que serveix per a tallar mostres destinades a ésser observades en el microscopi electrònic. [...]
|
|
89.
xollar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tallar arran els cabells, el pèl, la llana, (d'algú o d'algun animal), tondre, esquilar. [...]
|
|
90.
lapidari -ària
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu a les pedres, especialment a les inscripcions gravades en pedra. Que té la concisió pròpia de les inscripcions. Un estil lapidari. Una frase lapidària. Persona que té per ofici tallar, polir i gravar pedres i gemmes. Obra medieval que descriu les pedres precioses i llurs virtuts [...]
lapidari -ària
|
lapidari -ària
1 adj. [LC] [FLL] Relatiu a les pedres, especialment a les inscripcions gravades en pedra.
2 adj. [LC] Que té la concisió pròpia de les inscripcions. Un estil lapidari. Una frase lapidària.
3 m. i f. [PR] Persona que té per ofici tallar, polir i gravar pedres i gemmes.
4 m. [FLL] Obra medieval que descriu les pedres precioses i llurs virtuts guaridores o sobrenaturals.