Resultats de la cerca frase exacta: 157
|
131.
tiwa del nord
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
tradició oral, serien descendents de l'antiga civilització Anasazi i tindrien, per tant, un origen comú. Tanmateix, els pueblo presenten una gran diversitat lingüística, ja que parlen llengües pertanyents a quatre famílies lingüístiques diferents: keres, kiowa-tanoa, utoasteca i zuni.
Segons un cens de [...]
|
|
132.
tiwa del sud
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
tradició oral, serien descendents de l'antiga civilització Anasazi i tindrien, per tant, un origen comú. Tanmateix, els pueblo presenten una gran diversitat lingüística, ja que parlen llengües pertanyents a quatre famílies lingüístiques diferents: keres, kiowa-tanoa, utoasteca i zuni.
El tiwa del sud té [...]
|
|
133.
WRS
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Geografia
captades aproximadament sobre la mateixa àrea del món (s'estima que amb uns 5 km d'incertesa) i seran de dimensions similars.
Tanmateix, les diferents altituds i inclinacions orbitals de les dues èpoques Landsat (de resolució temporal 18 dies i 16 dies, respectivament) van obligar a canviar el WRS, per [...]
|
|
134.
amazic
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
colonitzacions europees, principalment.
Tanmateix, al costat dels factors anteriors, l'expansió de l'islamisme i la ràpida arabització consegüent dels habitants de la zona, conjuntament amb l'absència de tradició escrita, és en gran part responsable del retrocés de la llengua i de la disparitat dels dialectes [...]
|
|
135.
bondei
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
Els bondei son ún dels grups ètnics més nombrosos a la regió de Tanga (al nord-est de Tanzània), juntament amb els sambaa, els zigua i els digo. Segons les estadístiques de població, la població bondei va augmentar de 29.525 l'any 1948 fins a 47.944 l'any 1967. Tanmateix, sembla que a final de la [...]
|
|
136.
iscamtho
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
canvi de gramàtica no planteja problemes de comunicació.
Sembla que l'origen de l'iscamtho se situa en la llengua de presó de la banda criminal Amalaita, és a dir, com a argot d'ús restringit. Tanmateix, en la societat sud-africana de l'apartheid, els criminals tenien cert prestigi als pobles (ja que [...]
|
|
137.
keres
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
parlat per set comunitats d'indis pueblo. Els pueblo, segons la pròpia tradició oral, serien descendents de l'antiga civilització Anasazi i tindrien, per tant, un origen comú. Tanmateix, els pueblo presenten una gran diversitat lingüística, ja que parlen llengües pertanyents a quatre famílies [...]
|
|
138.
xhosa
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
mateixa llengua. Tanmateix, per motius etnopolítics, sovint es consideren llengües diferents. La Constitució de la República de Sud-àfrica, per exemple, estableix el zulú i el xhosa com dues de les onze llengües oficials de l'Estat. El xhosa és lingüísticament proper al swati i el ndebele, amb els quals [...]
adv 1 [en respuestas] no. No, señora, no senyora. 2 [delante de verbo para negar algo inferido o en caso de prohibición] no... pas. Ayer te vi en el cine. —No, no salí en todo el día, ahir et vaig veure al cinema. —No, que no vaig pas sortir en tot el dia. No lo digas, no ho diguis pas. 3 [delante de nombres] no-. No violencia, no-violència. No alineación, no-alineació. 4 ¡a que no! llengua que no!, què t'hi jugues que no! 5 ¡eso sí que no! fam això sí que no. 6 estar en que no tenir un no continu, dir que no a tot. 7 ¿no? oi?, fa?, no? 8 no así però no gens. Me gusta nadar cuando luce el sol, no así cuando llueve, m'agrada de nedar quan fa sol, però no gens quan plou. 9 no bien així que, tan bon punt, de seguida de. No bien lo supo, vino a verme, així que va saber-ho, em va venir a veure. 10 no... casi gairebé (o quasi) no, a penes, amb prou feines. No habla casi, gairebé no parla. 11 no más [solamente] només, solament. 12 no más [basta de] prou. No más insultos, prou d'insults. 13 no más de només, solament, sols. 14 no... más que [solo] no... més que, no... sinó. No tengo más que pan, no tinc més que pa. 15 no menos de almenys, com a mínim, pel cap baix. 16 no mucho no gaire. 17 no... nada no... gens. No te entiendo nada, no t'entenc gens. 18 no... nada no... res. No oigo nada, no sento res. 19 no obstante malgrat tot, això no obstant, així i tot, tanmateix. 20 no sin no sense. 21 no... sino no... sinó. No es su hermano sino su yerno, no és el seu germà sinó el seu gendre. No hacía sino llorar, no feia sinó plorar. 22 no solo... sino también (o sino que) no solament... sinó (o sinó que). 23 ¡que no! [negación enérgica] no i no! 24 ya no ja no. Ya no leo, ja no llegeixo. 25 ¡y que no...! i no... pas poc! ¡Y que no presume, que digamos!, i no presumeix pas poc, que diguéssim! m 26 no. Me respondió con un no, em va respondre amb un no. 
|
|
139.
zulú
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
punt de vista lingüístic, es pot considerar que el zulú i el xhosa constitueixen una mateixa llengua. Tanmateix, per motius etnopolítics, sovint es consideren llengües diferents. La Constitució de la República de Sud-àfrica, per exemple, estableix el zulú i el xhosa com dues de les onze llengües [...]
|
|
140.
Exemple de contracte d'arrendament
Font
Fitxes de l'Optimot
immoble.
Tanmateix, la part arrendatària està obligada a fer, a càrrec seu, les
reparacions derivades del desgast per l'ús ordinari de l'habitatge i
les instal·lacions, com ara:
substitució de vidres trencats
reparació i substitució de persianes
conservació de portes, finestres, panys, frontisses i [...]
|
adv
1 [en respuestas] no. No, señora, no senyora.
2 [delante de verbo para negar algo inferido o en caso de prohibición] no... pas. Ayer te vi en el cine. —No, no salí en todo el día, ahir et vaig veure al cinema. —No, que no vaig pas sortir en tot el dia. No lo digas, no ho diguis pas.
3 [delante de nombres] no-. No violencia, no-violència. No alineación, no-alineació.
4 ¡a que no! llengua que no!, què t'hi jugues que no!
5 ¡eso sí que no! fam això sí que no.
6 estar en que no tenir un no continu, dir que no a tot.
7 ¿no? oi?, fa?, no?
8 no así però no gens. Me gusta nadar cuando luce el sol, no así cuando llueve, m'agrada de nedar quan fa sol, però no gens quan plou.
9 no bien així que, tan bon punt, de seguida de. No bien lo supo, vino a verme, així que va saber-ho, em va venir a veure.
10 no... casi gairebé (o quasi) no, a penes, amb prou feines. No habla casi, gairebé no parla.
11 no más [solamente] només, solament.
12 no más [basta de] prou. No más insultos, prou d'insults.
13 no más de només, solament, sols.
14 no... más que [solo] no... més que, no... sinó. No tengo más que pan, no tinc més que pa.
15 no menos de almenys, com a mínim, pel cap baix.
16 no mucho no gaire.
17 no... nada no... gens. No te entiendo nada, no t'entenc gens.
18 no... nada no... res. No oigo nada, no sento res.
19 no obstante malgrat tot, això no obstant, així i tot, tanmateix.
20 no sin no sense.
21 no... sino no... sinó. No es su hermano sino su yerno, no és el seu germà sinó el seu gendre. No hacía sino llorar, no feia sinó plorar.
22 no solo... sino también (o sino que) no solament... sinó (o sinó que).
23 ¡que no! [negación enérgica] no i no!
24 ya no ja no. Ya no leo, ja no llegeixo.
25 ¡y que no...! i no... pas poc! ¡Y que no presume, que digamos!, i no presumeix pas poc, que diguéssim!
m
26 no. Me respondió con un no, em va respondre amb un no.