Resultats de la cerca frase exacta: 130
|
101.
peó de brega
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Treball
Peó que rep el toro amb la capa quan surt del toril i el prepara per als diversos terços de la lídia. [...]
|
|
102.
embolado
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 teatr mal paper. 2 taurom toro amb les banyes embolades. 3 fig i fam [engaño] engany, enganyifa f, enredada f. [...]
|
|
103.
cuna
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fig [del cañón] bressol m. 6 fig [de un toro] tos m. [...]
|
|
104.
bicho
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [bestia pequeña] bestiola f, animaló. 2 [insecto] cuca f. 3 fam bèstia f. 4 fam [toro de lidia] toro. 5 fig [persona ridícula] lloro, espantall. 6 bicho malo (o mal bicho) fig i fam mala bèstia (o peça). 7 no hay bicho viviente que no lo sepa fig i fam no hi ha déu (o ningú) que no ho [...]
|
|
105.
buey
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 zool [toro castrado] bou. 2 mar [chorro de agua] doll, bram. 3 buey de agua [medida de caudal] mola [de regar]. 4 buey de agua mar doll, bram. 5 buey marino zool [manatí] manatí. 6 el buey suelto bien se lame val més ocell de bosc que ocell de gàbia, bou sense cabestrell es llepa allà [...]
|
|
106.
puntilla
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [encaje] punta, randa. 2 taurom [para rematar a los toros] punyal m, punyalet m, misericòrdia. 3 fig cop de gràcia. 4 dar la puntilla a [un toro] donar el cop de gràcia, rematar. 5 dar la puntilla a fig donar el cop de gràcia. 6 de puntillas de puntetes. Ponerse de puntillas [...]
|
|
107.
vaquer | vaquera
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Treball
Persona de la dependència d'una plaça de toros que té cura dels esquellers i els fa sortir a l'arena per tal d'endur-se el toro al corral per ordre de la presidència. [...]
|
|
108.
sangrar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 7 fig [doler] sagnar el cor per, doldre. Todavía le sangra la humillación, encara li sagna el cor per la humiliació. 8 sangrar como un cochino (o un toro) fam sagnar com un porc, semblar que maten el porc. [...]
|
|
109.
brau de lídia
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Veterinària
Raça bovina originària del sud d'Espanya i utilitzada per al toreig, brevilínia i de perfil còncau que es caracteritza per un gran dimorfisme sexual i variabilitat dels caràcters morfològics. [...]
|
|
110.
banya
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 anat cuerno m, asta. Les banyes del toro, los cuernos del toro. Les banyes del bou, las astas del buey. 2 anat [d'insectes i cargols] cuerno m fam, antena. 3 anat [d'animal jove] pitón m, punzón m. 4 [matèria] cuerno m, asta. Una pinta de banya, un peine de cuerno. 5 [vas] cuerna [...]
adj 1 [robusto] fort -a. 2 [olor, bebida] fort -a. 3 fort -a, resistent. Los monos de trabajo son de tela fuerte, les granotes de treball són de roba forta. 4 [duro] fort -a, dur -a. 5 constr i mil [fortificado] fort -a. 6 fig [grande] fort -a, gran. Una fuerte nevada, una forta nevada. 7 fig [moneda] fort -a. 8 fig [en una materia] fort -a. Estar fuerte en matemáticas, ésser fort en matemàtiques. 9 fig [terreno] abrupte -a, accidentat -ada. 10 fig gram [consonantes, vocales] fort -a. 11 fuerte como un roble (o como un toro) fort com un roure. 12 hacerse fuerte [en un sitio] fer-se fort. 13 hacerse fuerte [en una actitud, opinión, etc] fer-se fort. m 14 fort. El derecho del más fuerte, el dret del més fort. 15 mar i mil fort. 16 fig fort. Su fuerte son las matemáticas, el seu fort són les matemàtiques. adv 17 fort. Hable más fuerte, parleu més fort. 18 [comer, beber, jugar] molt, de valent. Desayunan muy fuerte, esmorzen molt. 19 [trabajar] de ferm, de valent. 
|
adj
1 [robusto] fort -a.
2 [olor, bebida] fort -a.
3 fort -a, resistent. Los monos de trabajo son de tela fuerte, les granotes de treball són de roba forta.
4 [duro] fort -a, dur -a.
5 constr i mil [fortificado] fort -a.
6 fig [grande] fort -a, gran. Una fuerte nevada, una forta nevada.
7 fig [moneda] fort -a.
8 fig [en una materia] fort -a. Estar fuerte en matemáticas, ésser fort en matemàtiques.
9 fig [terreno] abrupte -a, accidentat -ada.
10 fig gram [consonantes, vocales] fort -a.
11 fuerte como un roble (o como un toro) fort com un roure.
12 hacerse fuerte [en un sitio] fer-se fort.
13 hacerse fuerte [en una actitud, opinión, etc] fer-se fort.
m
14 fort. El derecho del más fuerte, el dret del més fort.
15 mar i mil fort.
16 fig fort. Su fuerte son las matemáticas, el seu fort són les matemàtiques.
adv
17 fort. Hable más fuerte, parleu més fort.
18 [comer, beber, jugar] molt, de valent. Desayunan muy fuerte, esmorzen molt.
19 [trabajar] de ferm, de valent.