Resultats de la cerca frase exacta: 129
|
111.
bou
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 zool [Bos taurus] toro. 2 zool [bou castrat] buey. 3 pl taurom toros. Plaça de bous, plaza de toros. 4 [bestreta] anticipo, adelanto. 5 [pell] vaca f, cuero de vaca. 6 [carn] vaca f. Ahir vam menjar bou, ayer comimos vaca. 7 [art de pesca] bou. 8 [barca] bou. 9 zool [Cancer pagurus [...]
|
|
112.
fusta
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] madera. 8 ésser de bona fusta fig [de constitució sana] estar fuerte como un roble (o como un toro). 9 fusta d'anacard caoba de acajú. 10 fusta de botada [per a les dogues] castaño m, roble m. 11 fusta de brasil palo brasil. 12 fusta de guaiac bot [Guaiacum officinale] palo santo. 13 fusta de [...]
|
|
113.
aliñar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
taurom preparar [el toro per matar-lo]. [...]
|
|
114.
espasa
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
con alguien. 8 espasa de Dàmocles fig espada de Damocles. 9 espasa de dos talls espada de dos filos. 10 estar entre l'espasa i la paret fig i fam estar entre la espada y la pared (o en los cuernos del toro), tener el cuchillo en la garganta. 11 qui a espasa mata, a espasa mor quien a hierro mata [...]
|
|
115.
brau
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
mar] bravo -va, embravecido -da. 6 [la costa, etc] bravo -va, abrupto -ta, escarpado -da. m 7 zool [bou] toro. [...]
|
|
116.
fuerte
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fig [moneda] fort -a. 8 fig [en una materia] fort -a. Estar fuerte en matemáticas, ésser fort en matemàtiques. 9 fig [terreno] abrupte -a, accidentat -ada. 10 fig gram [consonantes, vocales] fort -a. 11 fuerte como un roble (o como un toro) fort com un roure. 12 hacerse fuerte [en un sitio [...]
|
|
117.
asta
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
9 dejar a uno en las astas del toro fig i fam deixar algú a l'estacada. [...]
|
|
118.
doblar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
una llave, duplicar una clau. 13 mar doblar. Doblar un cabo, doblar un cap. v intr 14 [en una calle] girar, tombar. Doblar a la izquierda, girar a l'esquerra. 15 [tocar a muerto] tocar a morts. 16 fig i p fr [ceder] cedir, doblegar-se pron. 17 taurom [el toro] desplomar-se pron [abans de morir [...]
|
|
119.
crioll anglès de Panamà
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
per aquests immigrants, que ja les parlaven com a primera llengua, durant els segles XIX i XX.
Alguns autors parlen més aviat de varietats diferents de crioll anglès a Panamà. A la regió de Bocas del Toro, una regió relativament aïllada de la resta del país, es parla una variant amb trets lingüístics [...]
f 1 [extremo agudo] punta. 2 [extremo] punta. La punta de la lengua, la punta de la llengua. 3 [saliente, pico] punta. El sombrero de cuatro puntas, el capell de quatre puntes. 4 [asta del toro] banya. 5 geog punta, punta de terra. 6 [sabor agrio del vino] punt m (o punta) d'agre. 7 [colilla] punta de cigar (o de cigarret), burilla, llosca. 8 [clavo] clau m, punta d'enllatar. 9 fig punta. Tener una punta de salado, tenir una punta de salat. 10 heràld punta. 11 [de ganado] ramat m. 12 [en aposición] punta. Horas punta, hores punta. 13 pl p fr [encaje] puntes. 14 acabar en punta fig i fam acabar en sec. 15 a punta de lanza fig i fam [severamente] a punta d'espasa. 16 a punta de pala fam a palades, a dojo. 17 de punta a punta de cap a cap. 18 de punta en blanco fig i fam de vint-i-un botó. 19 estar de punta fig i fam [enemistado] estar de punta. 20 estar hasta la punta de los pelos fig i fam [harto] estar-ne fins al capdamunt, tenir-ne el buc (o el sac, o el pap) ple. 21 ponerse de punta fig i fam [enemistarse] posar-se de punta, renyir, enemistar-se. 22 punta de cabeza plana clau (o punta) de cabota plana. 23 punta de diamante tecnol punta de diamant. 24 punta de París tecnol [alfiler de París] tatxa. 25 punta seca art punta seca. 26 sacar punta a [un lápiz] fer punta. 27 sacar punta a fig [interpretar mal] tergiversar, falsejar, deformar. Siempre le sacáis punta a todo lo que digo, sempre deformeu tot el que dic. 28 sacar punta a fig [sacar provecho] treure el suc, esprémer. A este tema ya le has sacado bastante punta, d'aquest tema ja n'has tret prou suc (o aquest tema ja l'has espremut prou). 29 tener en la punta de la lengua fig i fam tenir a la punta de la llengua. 30 terminar en punta fig i fam [acabar en punta] acabar en sec. 
|
|
120.
manta
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
dojo, a doll, a betzef. 9 liarse uno la manta a la cabeza fig tirar pel (o al) dret, fer un cop de cap, tirar la capa al toro. 10 tirar de la manta fig descobrir el pastís (o pastell). m i f 11 fam [perezoso] dropo -a, vagarro -a, sapastre -a. [...]
|
f
1 [extremo agudo] punta.
2 [extremo] punta. La punta de la lengua, la punta de la llengua.
3 [saliente, pico] punta. El sombrero de cuatro puntas, el capell de quatre puntes.
4 [asta del toro] banya.
5 geog punta, punta de terra.
6 [sabor agrio del vino] punt m (o punta) d'agre.
7 [colilla] punta de cigar (o de cigarret), burilla, llosca.
8 [clavo] clau m, punta d'enllatar.
9 fig punta. Tener una punta de salado, tenir una punta de salat.
10 heràld punta.
11 [de ganado] ramat m.
12 [en aposición] punta. Horas punta, hores punta.
13 pl p fr [encaje] puntes.
14 acabar en punta fig i fam acabar en sec.
15 a punta de lanza fig i fam [severamente] a punta d'espasa.
16 a punta de pala fam a palades, a dojo.
17 de punta a punta de cap a cap.
18 de punta en blanco fig i fam de vint-i-un botó.
19 estar de punta fig i fam [enemistado] estar de punta.
20 estar hasta la punta de los pelos fig i fam [harto] estar-ne fins al capdamunt, tenir-ne el buc (o el sac, o el pap) ple.
21 ponerse de punta fig i fam [enemistarse] posar-se de punta, renyir, enemistar-se.
22 punta de cabeza plana clau (o punta) de cabota plana.
23 punta de diamante tecnol punta de diamant.
24 punta de París tecnol [alfiler de París] tatxa.
25 punta seca art punta seca.
26 sacar punta a [un lápiz] fer punta.
27 sacar punta a fig [interpretar mal] tergiversar, falsejar, deformar. Siempre le sacáis punta a todo lo que digo, sempre deformeu tot el que dic.
28 sacar punta a fig [sacar provecho] treure el suc, esprémer. A este tema ya le has sacado bastante punta, d'aquest tema ja n'has tret prou suc (o aquest tema ja l'has espremut prou).
29 tener en la punta de la lengua fig i fam tenir a la punta de la llengua.
30 terminar en punta fig i fam [acabar en punta] acabar en sec.