Resultats de la cerca frase exacta: 38
Diccionari castellà-català
|
21.
extrañar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [asombrar] estranyar. Esto me ha extrañado mucho, això m'ha estranyat molt. 2 [sentir la novedad de algo] sentir-se estrany en. Extrañar la cama, sentir-se estrany en el llit. 3 [echar de menos] enyorar, trobar a faltar. 4 [desterrar] estranyar, exiliar, bandejar, desterrar [...]
|
|
22.
acomodar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[venir bien] plaure, venir bé (o de gust). Haga usted lo que le acomode, feu el que us plagui. v pron 11 [en un espectáculo] acomodar-se. 12 [cómodamente] arrepapar-se, instal·lar-se. Acomodarse en un sillón, arrepapar-se en una poltrona. 13 llogar-se, col·locar-se, trobar feina. Acomodarse de [...]
|
|
23.
camino
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
medio hacer] restar a mig camí. 34 salir al camino [salir al encuentro] sortir a camí, sortir a rebre (o a trobar), sortir a l'encontre. 35 todos los caminos van a Roma tots els camins duen (o van) a Roma. [...]
|
|
24.
tal
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
va semblar el pis? ¿Qué tal vio al enfermo?, com heu trobat el malalt?21 ¿qué tal? [al saludar] com va?, com va això?22 tal como tal com. Lo dejé tal como lo encontré, ho vaig deixar tal com ho vaig trobar. 23 tal cual [tal como] tal com. 24 tal cual tal qual. Se lo devolveré tal cual, us el [...]
|
|
25.
parecer 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: envejecer] v intr 1 [tener cierto aspecto] semblar, parèixer. Parece listo, sembla llest. 2 [dar la impresión de] semblar, parèixer. Parece que ya han terminado, sembla que ja han acabat. Parece imposible, sembla impossible. 3 [opinar, creer] semblar, parèixer, trobar. Me [...]
|
|
26.
falta
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
ossos. 12 caer en falta [no cumplir] cometre una falta. 13 coger en falta agafar en una falta. 14 cometer una falta cometre una falta. 15 echar en falta [notar la ausencia, echar de menos] trobar a faltar. Echo en falta un mejor servicio, trobo a faltar un millor servei. 16 hacer caer en falta a [...]
|
|
27.
huevo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [de ave, etc] ou. 2 [de zapatero, para zurcir] ou de fusta. 3 vulg [testículo] ou. 4 andar (o ir) pisando huevos fig i fam anar com qui aixafa ous. 5 buscarle pelos al huevo fig, fam i p fr trobar pèls als ous. 6 costar (o valer) un huevo vulg costar un ull de la cara. 7 huevo al plato [...]
|
|
28.
dar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, prémer el botó. 46 dar a [con verbo en infinitivo] fer, donar a. Dar a bordar un mantel, fer (o donar a) brodar unes tovalles. Dar a conocer, a entender, fer (o donar a) conèixer, entendre. 47 dar algo de comer, beber, probar donar quelcom a menjar, a beure, a tastar. 48 dar con [una cosa] trobar [...]
|
|
29.
saltar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
surts tu amb aquesta. v tr 15 saltar. Encontramos una acequia y tuvimos que saltarla, vam trobar un rec i el vam haver de saltar. 16 [con un explosivo] fer saltar. 17 p fr [el macho a la hembra] saltar, cobrir. 18 fig [omitir] saltar. 19 [un ojo] buidar, treure. v pron 20 saltar intr. Se me ha [...]
|
|
30.
echar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
beber donar beure. 38 echar de comer donar menjar. 39 echar de menos [una cosa] trobar a faltar. 40 echar de menos [a una persona] trobar a faltar, enyorar. Si se marcha lo echaré de menos, si se'n va el trobaré a faltar. 41 echar de ver [percatarse] parar esment. 42 echarla de fig i fam presumir [...]
v tr 1 [arrojar] llançar, tirar. Eché una rosa a su balcón, vaig llançar una rosa al seu balcó. 2 [una carta] tirar. 3 [una pelota] tirar, llançar. 4 [verter] abocar. 5 [despedir] treure. La locomotora echa humo, la locomotora treu fum. 6 [olor] fer. Esta planta echa mal olor, aquesta planta fa mala olor. 7 [producir] treure. Los árboles ya han echado hojas, els arbres ja han tret fulla. 8 posar. Echar barriga, posar panxa. 9 gastar. Echar mal genio, gastar mal geni. 10 [expulsar] treure, gitar, expulsar. Lo han echado del hotel, l'han tret de l'hotel. 11 [despedir] acomiadar, despatxar. 12 [ahuyentar] treure, foragitar. 13 [enviar] enviar. Echar a presidio, enviar a presidi. 14 [decir] dir, fer. Echar un discurso, fer un discurs. 15 clavar. Me ha echado un rapapolvo, m'ha clavat un arrambatge. 16 [el cerrojo] passar. 17 tancar amb. Echar la llave, tancar amb clau. 18 [inclinar, dirigir] tirar. Echar la cabeza atrás, tirar el cap enrere. 19 fam [dar, hacer] fer. Esta noche echan una película francesa, aquest vespre fan una pel·lícula francesa. 20 [apostar] apostar. Ha echado veinte euros a la lotería, ha apostat vint euros la loteria. 21 [asignar] posar. Hoy nos han echado muchos deberes en el colegio, avui ens han posat molts deures al col·legi. 22 fam [atribuir] fer. ¿Qué edad le echas a esta chica?, quants anys li fas en aquesta noia? 23 [aplicar] posar, fer. Echar media suela a un zapato, posar mitja sola a una sabata. 24 [un sueño] fer. 25 [un vistazo] donar. 26 [juegos] jugar, fer. Echar una partida de ajedrez, fer una partida d'escacs. v intr 27 [invertir, poner] estar, tardar. Yo echo dos horas en ir de aquí a Zaragoza, jo estic dues hores per a anar d'ací a Saragossa. 28 [dirigirse] tirar. Cuando estés en el molino, echa por la izquierda, quan siguis al molí, tira a l'esquerra. 29 [apostar] jugar. Yo no echo nunca a la lotería, jo no jugo mai a la loteria. 30 echar a posar-se a, arrencar a. Echar a correr, arrencar a córrer. 31 echar abajo [derribar] enderrocar, tirar a terra, fer caure. 32 echar abajo [hacer fracasar] capgirar, desbaratar, tirar per terra. Esto echa abajo mis planes, això desbarata els meus plans. 33 echar abajo [un avión] abatre, fer caure. 34 echar abajo [rechazar] refusar, declinar. 35 echar abajo [un gobierno] fer caure, tombar. 36 echar a perder [estropear] fer malbé, malmetre, esguerrar. 37 echar de beber donar beure. 38 echar de comer donar menjar. 39 echar de menos [una cosa] trobar a faltar. 40 echar de menos [a una persona] trobar a faltar, enyorar. Si se marcha lo echaré de menos, si se'n va el trobaré a faltar. 41 echar de ver [percatarse] parar esment. 42 echarla de fig i fam presumir de. 43 echarlo todo a rodar fig i fam engegar-ho (o enviar-ho) tot a rodar. v pron 44 [abalanzarse] llançar-se, saltar intr. El perro se echó sobre el ladrón, el gos es va llançar sobre el lladre. 45 [doblarse, inclinarse] fer-se. Échate hacia atrás, fes-te enrere. 46 [acostarse, tumbarse] estirar-se, ajeure's. 47 mar [el viento] caure intr, encalmar-se. 48 [con infinitivo] posar-se. Echarse a dormir, posar-se a dormir. 49 esclafir intr, posar-se. Echarse a reír, a llorar, esclafir a riure, a plorar. 50 fam [empezar a tener algo] tenir tr. Ya sé que te has echado novia, ja sé que tens xicota. 51 [dedicarse] posar-se. Se echó a pedir limosna, es va posar a demanar almoina. 52 [aves] covar intr. 53 fig i p fr lliurar-se, donar-se. Echarse a la bebida, lliurar-se a la beguda. 54 echarse a perder fer-se malbé, malmetre's. 55 echarse atrás (o para atrás) fig i fam [desdecirse] fer-se endarrere (o enrere). 56 echarse encima fig i fam [llegar] caure al damunt, ploure. Se nos echan encima muchos gastos, ens cauen al damunt moltes despeses. 57 echarse encima fig i fam [de alguien] clavar un arrambatge. 58 echarse fuera fig i fam defugir. 59 echarse fuera fig i fam desentendre's. 60 echárselas de fig i fam presumir de, vanar-se de, prear-se de. Se las echaba de muy hábil, es preava d'ésser molt hàbil. 
|
v tr
1 [arrojar] llançar, tirar. Eché una rosa a su balcón, vaig llançar una rosa al seu balcó.
2 [una carta] tirar.
3 [una pelota] tirar, llançar.
4 [verter] abocar.
5 [despedir] treure. La locomotora echa humo, la locomotora treu fum.
6 [olor] fer. Esta planta echa mal olor, aquesta planta fa mala olor.
7 [producir] treure. Los árboles ya han echado hojas, els arbres ja han tret fulla.
8 posar. Echar barriga, posar panxa.
9 gastar. Echar mal genio, gastar mal geni.
10 [expulsar] treure, gitar, expulsar. Lo han echado del hotel, l'han tret de l'hotel.
11 [despedir] acomiadar, despatxar.
12 [ahuyentar] treure, foragitar.
13 [enviar] enviar. Echar a presidio, enviar a presidi.
14 [decir] dir, fer. Echar un discurso, fer un discurs.
15 clavar. Me ha echado un rapapolvo, m'ha clavat un arrambatge.
16 [el cerrojo] passar.
17 tancar amb. Echar la llave, tancar amb clau.
18 [inclinar, dirigir] tirar. Echar la cabeza atrás, tirar el cap enrere.
19 fam [dar, hacer] fer. Esta noche echan una película francesa, aquest vespre fan una pel·lícula francesa.
20 [apostar] apostar. Ha echado veinte euros a la lotería, ha apostat vint euros la loteria.
21 [asignar] posar. Hoy nos han echado muchos deberes en el colegio, avui ens han posat molts deures al col·legi.
22 fam [atribuir] fer. ¿Qué edad le echas a esta chica?, quants anys li fas en aquesta noia?
23 [aplicar] posar, fer. Echar media suela a un zapato, posar mitja sola a una sabata.
24 [un sueño] fer.
25 [un vistazo] donar.
26 [juegos] jugar, fer. Echar una partida de ajedrez, fer una partida d'escacs.
v intr
27 [invertir, poner] estar, tardar. Yo echo dos horas en ir de aquí a Zaragoza, jo estic dues hores per a anar d'ací a Saragossa.
28 [dirigirse] tirar. Cuando estés en el molino, echa por la izquierda, quan siguis al molí, tira a l'esquerra.
29 [apostar] jugar. Yo no echo nunca a la lotería, jo no jugo mai a la loteria.
30 echar a posar-se a, arrencar a. Echar a correr, arrencar a córrer.
31 echar abajo [derribar] enderrocar, tirar a terra, fer caure.
32 echar abajo [hacer fracasar] capgirar, desbaratar, tirar per terra. Esto echa abajo mis planes, això desbarata els meus plans.
33 echar abajo [un avión] abatre, fer caure.
34 echar abajo [rechazar] refusar, declinar.
35 echar abajo [un gobierno] fer caure, tombar.
36 echar a perder [estropear] fer malbé, malmetre, esguerrar.
37 echar de beber donar beure.
38 echar de comer donar menjar.
39 echar de menos [una cosa] trobar a faltar.
40 echar de menos [a una persona] trobar a faltar, enyorar. Si se marcha lo echaré de menos, si se'n va el trobaré a faltar.
41 echar de ver [percatarse] parar esment.
42 echarla de fig i fam presumir de.
43 echarlo todo a rodar fig i fam engegar-ho (o enviar-ho) tot a rodar.
v pron
44 [abalanzarse] llançar-se, saltar intr. El perro se echó sobre el ladrón, el gos es va llançar sobre el lladre.
45 [doblarse, inclinarse] fer-se. Échate hacia atrás, fes-te enrere.
46 [acostarse, tumbarse] estirar-se, ajeure's.
47 mar [el viento] caure intr, encalmar-se.
48 [con infinitivo] posar-se. Echarse a dormir, posar-se a dormir.
49 esclafir intr, posar-se. Echarse a reír, a llorar, esclafir a riure, a plorar.
50 fam [empezar a tener algo] tenir tr. Ya sé que te has echado novia, ja sé que tens xicota.
51 [dedicarse] posar-se. Se echó a pedir limosna, es va posar a demanar almoina.
52 [aves] covar intr.
53 fig i p fr lliurar-se, donar-se. Echarse a la bebida, lliurar-se a la beguda.
54 echarse a perder fer-se malbé, malmetre's.
55 echarse atrás (o para atrás) fig i fam [desdecirse] fer-se endarrere (o enrere).
56 echarse encima fig i fam [llegar] caure al damunt, ploure. Se nos echan encima muchos gastos, ens cauen al damunt moltes despeses.
57 echarse encima fig i fam [de alguien] clavar un arrambatge.
58 echarse fuera fig i fam defugir.
59 echarse fuera fig i fam desentendre's.
60 echárselas de fig i fam presumir de, vanar-se de, prear-se de. Se las echaba de muy hábil, es preava d'ésser molt hàbil.