1 m. [HIH] [FS] Tendència a donar un lloc preeminent a la història en l'explicació dels fets. 2 1 m. [FS] Doctrina filosòfica segons la qual les idees són el resultat de les condicions històriques. 2 2 [FLL] nou historicisme Corrent de la teoria literària de final del segle xx que posa les obres literàries en paral·lel amb textos no literaris del mateix període i les considera una expressió de les relacions de poder i de l'energia social de l'època.