1 1 f. [LC] Acció de parar o de parar-se. Feren parada a Banyoles. 1 2 f. [LC] Lloc en què para o pot parar un vehicle de transport públic perquè puguin pujar o baixar els passatgers. Parada obligatòria, discrecional, de l'autobús. 1 3 f. [HIH] A l'edat mitjana, hostal de camí públic. 2 f. [LC] Acció de parar una estocada, un cop. 3 f. [LC] Mercaderies posades a la vista dels compradors a terra, en un taulell, en un aparador, etc. Una parada de melons. Tenir una parada a la plaça. 4 1 f. [DE] Formació de la tropa que entra de guàrdia, de les tropes a les quals s'ha de passar revista. 4 2 f. [DE] Desfilada 1. 4 3 f. [AGF] [LC] [SP] Col·locació dels caçadors i dels ormejos en disposició de caçar. 5 f. [LC] Ostentació que es fa d'alguna cosa. És ric i en fa parada. 6 f. [LC] Tros de terra de regadiu per al conreu.