1 1 m. [LC] Esquerda, solució de continuïtat, produïda per contusió en un cos dur. 1 2 m. [LC] Ferida al cap amb vessament de sang, a causa d'un cop. Fer-se un trenc al front. 2 m. [FL] Tret diacrític de la ce trencada. 3 1 [LC] a trenc d'alba loc. adv. Al moment de començar a clarejar el dia, a punta de dia. 3 2 [LC] a trenc d'onades loc. adv. Arran de mar. 4 1 m. [GL] Terreny desigual i obert entre muntanyes. 4 2 m. [GL] Obertura erosiva feta per l'aigua d'inundació d'un riu o d'una riera al dic natural que limita la llera per on s'escolen les aigües. 4 3 m. [MI] Lloc on treballen en una mina o una pedrera.