1 1 f. [BOS] [LC] Herba anual de la família de les compostes, aromàtica, de fulles molt dividides i capítols semblants als d'una margarida, freqüent en hortes i en esplets (Matricaria recutita o M. chamomilla). 1 2 [BOS] [LC] camamilla americana Planta anual de la família de les compostes, aromàtica, de fulles pinnatisectes i capítols petits gairebé cilíndrics, amb flors grogues, originària de l'Amèrica tropical i naturalitzada a la regió mediterrània (Tagetes minuta). 1 3 [BOS] [LC] camamilla borda Planta anual de la família de les compostes, pilosa, inodora, amb fulles molt dividides i capítols semblants als d'una margarida, molt freqüent en camps de conreu, llocs ruderals i prats secs (Anthemis arvensis). 1 4 [BOS] [LC] camamilla de Maó [o camamilla de la Mola] Espernallac d'una varietat baleàrica, molt aromàtica. 1 5 [BOS] [LC] camamilla de mar Camamilla de Maó. 1 6 [BOS] [LC] camamilla de muntanya Herba de la família de les compostes, de fulles lanceolades i dentades, cobertes de punts negrosos, i capítols blancs reunits en corimbe, que es fa als prats humits del Pirineu i és emprada en medicina popular (Achillea pyrenaica). 1 7 [BOS] [LC] camamilla groga Camamilla de Maó. 1 8 [BOS] [LC] camamilla pudent Planta anual de la família de les compostes, semblant a la camamilla borda però fètida (Anthemis cotula). 1 9 [BOS] [LC] camamilla romana Planta anual de la família de les compostes, semblant a la camamilla, emprada també en infusions i com a medicinal, molt rara a casa nostra (Anthemis nobilis o Chamaemelum nobile). 1 10 [BOS] [LC] camamilla vera Milfulles. 2 f. [BOS] Flor de la camamilla. 3 f. [LC] [MD] Beguda feta per infusió d'aquesta flor, que s'usa com a estomacal, antiespasmòdica i febrífuga.