Quan un element no apareix en el seu lloc habitual d'acord amb l'ordre bàsic (és a dir, el subjecte s'anteposa al verb i el verb va seguit dels complements), de vegades aquesta alteració de l'ordre es marca amb una coma. Caldrà distingir entre dos tipus d'alteracions de l'ordre: les dislocacions i les focalitzacions.

1. Dislocacions

Quan es desplaça un element que aporta informació coneguda, l'ús de la coma serà diferent segons si el desplaçament és a la dreta o l'esquerra de l'oració:

Si un element conegut es desplaça cap a la dreta, se separa amb coma de la resta de l'oració i, a més, es reprèn amb un pronom feble quan la pronominalització és possible. Per exemple:

No hi vull anar, a treballar.
No en tindrem més, de pomes.

A la Carme li han donat el certificat de coneixements de llenguatge administratiu.
De persones tan dinàmiques i emprenedores com elles dues, no en conec cap.

2. Focalitzacions

Quan es destaca un element que aporta informació nova, generalment s'anteposa als altres elements de l'oració. En aquest cas, se separa sempre de la resta de l'oració amb una coma i no es reprèn amb cap pronom feble. Per exemple: