De vegades dins d'una oració es pot desplaçar un element respecte del lloc que ocupa habitualment, tenint en compte que en català primer sol anar el subjecte, després el verb i a continuació els complements del verb. Segons la naturalesa d'aquest element desplaçat, caldrà reprendre'l o no amb un pronom feble:

1. En les dislocacions: és a dir, quan es desplaça cap a la dreta o l'esquerra un element que aporta informació coneguda, es reprèn aquest element amb un pronom feble quan la pronominalització és possible. Per exemple:

Els papers ja els he dut al despatx.
Hi aniré, a Montserrat.

Cal tenir en compte que quan la dislocació és cap a la dreta, sempre es marca gràficament amb una coma; en canvi, quan és a l'esquerra l'ús de la coma és opcional, tot i que se sol evitar si aquest element desplaçat és poc complex. Per exemple:

No te n'explicaré cap més, d'acudit.
De melons madurs ja no se'n troben.
De melons madurs procedents del poble on havia nascut el teu avi, ja no se'n troben.

2. En les focalitzacions: és a dir, quan per destacar un element que aporta informació nova, s'anteposa a la resta de l'oració, no hi ha cap pronom de represa, excepte si l'element focalitzat és un pronom personal de primera o segona persona que fa de complement directe o indirecte. També hi pot aparèixer quan és de tercera persona. Per exemple:

En Joan, he vist, i no l'Anna.
A tu, t'ho vol preguntar.
A ell, cal donar-li la raó (o bé A ell, cal donar la raó).

Cal tenir en compte que gràficament aquestes focalitzacions es marquen sempre amb una coma. Per exemple:

Les mongetes, m'agraden; ja t'ho he dit abans.