En general, a l'hora de pronunciar els mots prefixats, com ara semicercle, i els mots compostos, com economicosocial, es manté l'accent del formant de la dreta, és a dir, es conserva la vocal tònica d'aquest formant (cercle, social, respectivament), mentre que l'accent del formant de l'esquerra es [...]

En alguns parlars, espontàniament, s'emmudeix la l de l'indefinit altre (altra, altres) i dels pronoms nosaltres i vosaltres: altre (pronunciat sense ela: atre) nosaltres (pronunciat sense ela: nosatres) vosaltres (pronunciat sense ela: vosatres) Aquest emmudiment s'evita en els registres [...]

pronuncia tancada la vocal e tònica dels mots nervi, silenci, tebi o Terenci, entre altres. Pel que fa a la e tònica dels mots Dénia, sénia (i la Sénia), sèpia i séquia, es pronuncia tancada en català occidental i presenta certa vacil·lació en català oriental. Font: Gramàtica de la llengua catalana de l [...]

De vegades no es pronuncia la erra de determinats mots, generalment per la proximitat d'una altra erra i la dificultat de pronúncia que això comporta. És el cas, per exemple, dels mots arbre i marbre, en què generalment no es pronuncia la erra de la primera síl·laba (ar-, mar-). En parlars [...]

; Empar, Ester, Isidor; autocar, billar, calamar, glamur, vampir; Madagascar, Singapur, ACNUR, etc. En general, la erra final sí que es pronuncia en la gran majoria dels mots plans i esdrúixols. Ara bé, no es pronuncia en alguns mots d'aquests dos grups i tampoc en els infinitius acabats en la [...]

En els parlars orientals, en general, les vocals a i e es neutralitzen en posició àtona i la vocal o es pronuncia u en aquesta posició. Ara bé, en aquests mateixos parlars, la síl·laba àtona d'una sèrie de mots (manlleus, cultismes, neologismes, etc.) no es neutralitza. Per exemple: credo, ídem [...]

Davant de manlleus començats amb essa líquida seguida de consonant s'apostrofa només l'article masculí el, amb la finalitat d'evitar una lectura errònia dels dos mots que estan en contacte: cal escriure l'striptease i no el striptease, l'statu quo i no el statu quo. En canvi, no s'apostrofen ni [...]

Els mots conte, comte i compte tenen una pronúncia bastant similar i solen causar confusions a l'hora d'escriure'ls. Segons el significat, cal distingir les tres grafies: Conte, del verb contar, és sinònim de rondalla: L'àvia m'explicava contes de dracs en sortir de l'escola. Comte, és el [...]

que es pronuncia. Cal tenir en compte que la u dels grups -gua-, -guo-, -qua-, -quo- es pronuncia sempre i, per tant, no duu mai dièresi. Per exemple: obliqua, llengua, quota, aiguós no porten dièresi; en canvi, obliqües i llengües porten dièresi per indicar que la u s'ha de pronunciar. Per indicar [...]