alguns parlars nord-occidentals (sobretot a la plana de Lleida), la aàtonafinal se sol pronunciar com a e oberta: alta, tassa, Lleida.
En diversos parlarsvalencians, la vocal àtonaaafinalde mot es pronuncia e oberta o o oberta si en la penúltima síl·laba hi ha una e oberta tònica o una o [...]
Fitxa
7985/2Darrera versió: 17.04.2024
Títol
Pronúncia de a/e àtona en nord-occidental i parlars valencians
Resposta
En determinats parlars hi ha alguns fenòmens fonètics relacionats amb les vocals a i e àtones que són acceptables. Els més destacables són els següents:
En nord-occidental i en valencià, és habitual la pronúncia de a en comptes de e en la síl·laba inicial, si acaba en consonant, especialment en mots que comencen per en-, em-i es-: encetar, embut, escoltar. Aquest fenomen també afecta molts com eixut i eixugar o llençol i sencer.
En nord-occidental i en valencià septentrional, les formes verbals de tercera persona acabades en -a es pronuncien amb e tancada: (ell) cantava.
A més, en alguns parlars nord-occidentals (sobretot a la plana de Lleida), la a àtona final se sol pronunciar com a e oberta: alta, tassa, Lleida.
En diversos parlars valencians, la vocal àtona a a final de mot es pronuncia e oberta o o oberta si en la penúltima síl·laba hi ha una e oberta tònica o una o oberta tònica, respectivament: merla, serra, terra(e oberta); pilota, porta, posa (o oberta).
Font: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (1.3, punt 4)
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Lleida. Relatiu o pertanyent a Lleida o als seus habitants. Subdialecte del català nord-occidental parlat al Segrià ien algunes comarques veïnes. Relatiu o pertanyent al lleidatà. [...]
En la majoria deparlars occidentals, en general, les vocals e oberta i o oberta són tancades en posició àtona. La resta de vocals mantenen el timbre en aquesta posició.
En nord-occidental ien els parlarsvalencians, també és habitual pronunciar aen comptes de e la síl·laba inicial acabada en [...]
En la majoria deparlars orientals, en posició àtona, el sistema vocàlic es redueix a tres vocals: vocal neutra, [i] i [u]. Ara bé, en alguns casos concrets no hi ha reducció vocàlica o aquesta reducció no es produeix de manera general.
Un d'aquests casos és la terminació -eo dels mots vídeo i [...]
'elisió de la vocal finalen mots originalment esdrúixols acabats en la seqüència -ia àtona (enparlars baleàrics i septentrionals). Per exemple: bèstia, ciència, gràcia (i no besti, cienci i graci).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.3.4.2)
[...]
L'escriptura de les consonants c i g pot presentar dubtes quan es troben afinalde paraula (per exemple: c i g sonen 'c' a foc ia càstig), i també quan es troben afinalde síl·laba ien interior de mot (en paraules com ara aràcnid o maragda).
Afinalde paraula convé tenir en compte les [...]
L'escriptura de les consonants p i b pot presentar dubtes quan es troben afinalde paraula (per exemple: p i b sonen 'p' a llop ia club), i també quan es troben afinalde síl·laba ien interior de mot (en paraules com ara abdomen, dissabte o lapsus).
Afinalde paraula convé tenir en compte [...]
L'escriptura de les consonants t i d pot presentar dubtes quan es troben afinalde paraula (per exemple: t i d sonen 't' a empat ia actitud), i també quan es troben afinalde síl·laba ien interior de mot (en paraules com ara atles o advent).
Afinalde paraula convé tenir en compte les [...]
Malgrat que, en els parlars orientals, de vegades no es neutralitza la vocal e en certs noms propis acabats en -es en posició àtona, com ara Balmes, Blanes, Pedralbes o Sitges, aquestes pronúncies sense neutralització de la e no són acceptables. Font: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana [...]
Les formes dels verbs aguar, evacuar i promiscuar que tenen l'arrel àtona es poden pronunciar amb hiat o amb diftong. Per exemple, tant es pot pronunciar a-gu-a-ri-a, e-va-cu-a-va, pro-mis-cu-a-ré com a-gua-ri-a, e-va-cua-va, pro-mis-cua-ré.
Així mateix, es poden pronunciar amb hiat o amb [...]
Fitxa
7985/2Darrera versió: 17.04.2024
Títol
Pronúncia de a/e àtona en nord-occidental i parlars valencians
Resposta
En determinats parlars hi ha alguns fenòmens fonètics relacionats amb les vocals a i e àtones que són acceptables. Els més destacables són els següents:
En nord-occidental i en valencià, és habitual la pronúncia de a en comptes de e en la síl·laba inicial, si acaba en consonant, especialment en mots que comencen per en-, em-i es-: encetar, embut, escoltar. Aquest fenomen també afecta molts com eixut i eixugar o llençol i sencer.
En nord-occidental i en valencià septentrional, les formes verbals de tercera persona acabades en -a es pronuncien amb e tancada: (ell) cantava.
A més, en alguns parlars nord-occidentals (sobretot a la plana de Lleida), la a àtona final se sol pronunciar com a e oberta: alta, tassa, Lleida.
En diversos parlars valencians, la vocal àtona a a final de mot es pronuncia e oberta o o oberta si en la penúltima síl·laba hi ha una e oberta tònica o una o oberta tònica, respectivament: merla, serra, terra(e oberta); pilota, porta, posa (o oberta).
Font: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (1.3, punt 4)