Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 3,913

1. Pronúncia de la vocal neutra en determinades zones urbanes
Font Fitxes de l'Optimot
2. Pronúncia de noms propis acabats en -es: Balmes, Pedralbes, Sitges...
Font Fitxes de l'Optimot
Malgrat que, en els parlars orientals, de vegades no es neutralitza la vocal e en certs noms propis acabats en -es en posició àtona, com ara Balmes, Blanes, Pedralbes o Sitges, aquestes pronúncies sense neutralització de la e no són acceptables. [...]
3. Pronúncia de a àtona final en lleidatà i parlars valencians
Font Fitxes de l'Optimot
Hi ha alguns fenòmens relacionats amb la vocal àtona que són acceptables en els parlars en què són propis. Els més destacables són els següents: A la plana de Lleida, la a àtona final se sol pronunciar com a e oberta: baixa, tassa, (jo) cantava, Lleida. En nord-occidental i en valencià [...]
4. Pronunciació d'una vocal de suport
Font Fitxes de l'Optimot
Aquesta vocal de suport no apareix en manlleus en què la essa va seguida d'una u semivocal. En canvi, encara que no estigui representada gràficament, es pronuncia en certs noms comuns i propis no adaptats que provenen d'altres llengües. Per exemple: Sense vocal de suport: suite, swing; Swaziland [...]
5. Pronúncia dels mots prefixats i compostos
Font Fitxes de l'Optimot
pronuncia u la o de contradir i vocal neutra la primera e de entrepà) o bé no es neutralitza (es pronuncia o la o de contradir i e tancada la primera e de entrepà). En els registres formals, aquesta última solució, sense neutralització, és la més general.  [...]
6. Accentuació de la vocal e al País Valencià
Font Fitxes de l'Optimot
En els parlars valencians, d'acord amb la seva tradició ortogràfica ratificada per les Normes de Castelló (1932), és habitual i acceptable l'ús de l'accent tancat (en comptes de l'obert) sobre la e tònica corresponent, segons la pronunciació pròpia dels parlars occidentals. En els mots aguts [...]
7. Abreviatures de les vies urbanes: carrer, plaça, etc. / Adreces postals: escriptura
Font Fitxes de l'Optimot
un punt al final o bé amb una barra inclinada. Concretament, les abreviatures de les vies urbanes acaben amb un punt, llevat de la de carrer, que pot acabar amb un punt (c.) o amb una barra (c/). Si el mot sencer s'accentua, l'abreviatura ha de mantenir l'accent en el cas que la vocal corresponent [...]
8. Ús de la preposició 'de' en les vies urbanes / Adreces postals (escriptura)
Font Fitxes de l'Optimot
, carrer Gran de Gràcia.  En les adreces que s'escriuen amb la designació genèrica de la via urbana abreujada és possible, si es vol reduir l'espai que ocupen, suprimir la preposició i l'article. Per exemple: rda. del Guinardó o rda. Guinardó.  [...]
9. Pronúncia de verbs acabats en '-iar' / 'cànvio' o 'canvio'?, 'estúdio' o 'estudio'?
Font Fitxes de l'Optimot
En els verbs acabats en consonant + -iar, com ara anunciar, beneficiar, copiar, denunciar, estudiar, etc., cal tenir en compte que es pronuncia amb la vocal tònica a la i en les formes següents: Present d'indicatiu canvio, canvies, canvia, canvien (i no cànvio, cànvies, cànvia, cànvien) Present [...]
10. Pronúncia d'alguns mots en nord-occidental i valencià
Font Fitxes de l'Optimot
En la majoria de parlars occidentals, en general, les vocals e oberta i o oberta són tancades en posició àtona. La resta de vocals mantenen el timbre en aquesta posició. En nord-occidental i en els parlars valencians, també és habitual pronunciar a en comptes de e la síl·laba inicial acabada en [...]
Pàgines  1 / 392 
Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>