En la majoria de parlars orientals i nord-occidentals, la consonant oclusiva dels grups -bl- i -gl- es pot pronunciar geminada quan es troba darrere d'una vocal accentuada al final de l'arrel d'un mot, i també en derivats i altres formes flexionades. Aquesta geminació és acceptable en tots els registres.

En canvi, malgrat que en alguns parlars hi ha tendència a ensordir la consonant oclusiva, amb geminació o sense, aquesta pronúncia s'evita en registres formals. Per exemple:

[bbl]: noble, doble; noblesa, doblement (i no [ppl] o [pl])
[ggl]: arreglen, regla; arreglessin, reglament (i no [kkl] o [kl])

Quan els grups -bl- i -gl- es troben davant d'una vocal accentuada, no acostuma a haver-hi geminació ni ensordiment de la consonant oclusiva. Per exemple:

[bl]: ablanir, oblidar
[gl]: iglú, negligent