pronuncia tancada la vocal e tònica dels mots nervi, silenci, tebi o Terenci, entre altres. Pel que fa a la e tònica dels mots Dénia, sénia (i la Sénia), sèpia i séquia, es pronuncia tancada en català occidental i presenta certa vacil·lació en català oriental.  [...]

De vegades no es pronuncia la erra de determinats mots, generalment per la proximitat d'una altra erra i la dificultat de pronúncia que això comporta. És el cas, per exemple, dels mots arbre i marbre, en què generalment no es pronuncia la erra de la primera síl·laba (ar-, mar-). En parlars [...]

; Empar, Ester, Isidor; autocar, billar, calamar, glamur, vampir; Madagascar, Singapur, ACNUR, etc. En general, la erra final sí que es pronuncia en la gran majoria dels mots plans i esdrúixols. Ara bé, no es pronuncia en alguns mots d'aquests dos grups i tampoc en els infinitius acabats en la [...]

, karate, òpera, placebo, progre, Renfe, rosbif, soprano, waterpolo. Aquesta mena de mots, però, amb el pas del temps poden experimentar una adaptació més o menys completa a la fonètica de la llengua, d'acord amb el procés natural d'integració dels manlleus o cultismes, com ja ha passat amb noms com [...]

l'article femení la ni la preposició de, ja que no hi ha cap problema de pronúncia: la schola cantorum, la Scala de Milà; la República Democràtica de Sri Lanka, la teoria de Stern. Per extensió, és recomanable apostrofar l'article masculí el davant de mots començats per un grup de consonants el nom [...]

En els compostos cultes el segon component dels quals comença amb r- i en amb els mots prefixats a partir de mots que comencen amb r-, aquesta erra no es dobla encara que representi un so de erra vibrant entre vocals. Per exemple [...]

: merla, serra, terra (e oberta); pilota, porta, posa (o oberta). En nord-occidental i en valencià, és habitual la pronúncia de a en comptes de e en la síl·laba inicial acabada en consonant, especialment en mots que comencen per en-, em- i es-: encetar, embut, escoltar.  [...]

. En mots que en llatí ja duien doble essa o ja tenen tradició històrica en català. Per exemple: bissextil, pressentir, pressupost, prosseguir, reressaga, tornassol, etc. 3. En el cas dels prefixos sots-, trans- i des- i dis- (negatius), la grafia ss apareix com a resultat de la unió de la -s final [...]

les paraules que, segons les normes d'accentuació, poden dur accent gràfic en aquestes mateixes vocals. Per exemple: conduíeu, país, veí (en canvi, sí que porten dièresi els mots conduïa, països, veïna, ja que segons les normes d'accentuació no s'hi pot posar accent, i cal marcar que les dues vocals [...]