, però, veritat, Teresa (i no brenar, pro, vritat, Tresa)
la pronunciacióde la vocal neutra com a o tancada o u (sobretot enparlars baleàrics). Per exemple: colze, cotxe, nostre, genoll (i no colzo, cotxo, nostro, jonoll)
el tancament de e en i per contacte amb una consonant palatal (en determinats [...]
Fitxa
7987/3Darrera versió: 17.04.2024
Títol
Pronunciació de vocals àtones en alguns parlars
Resposta
Certes pronunciacions que afecten vocals en posició àtona es consideren pròpies dels registres informals i, en conseqüència, s'eviten en els registres formals. Es tracta dels casos següents:
la caiguda de a i e pretòniques en contacte amb r (sobretot en català central). Per exemple: berenar, però, veritat, Teresa (i nobrenar, pro, vritat, Tresa)
la pronunciació de la vocal neutra com a o tancada o u (sobretot en parlars baleàrics). Per exemple:colze,cotxe, nostre,genoll (i no colzo,cotxo,nostro,jonoll)
el tancament de e en i per contacte amb una consonant palatal (en determinats parlars occidentals i orientals). Per exemple: dejú, gener, queixal, seixanta (i no dijú, giner, quixal, sixanta)
la realització com un diftong [aw] o [vocal neutra + w] de la o inicial (en determinats parlars occidentals i orientals). Per exemple: ofegar, oliva, olor (i no aufegar,auliva,aulor)
l'elisió de la vocal final en mots originalment esdrúixols acabats en la seqüència -ia àtona (en parlars baleàrics i septentrionals). Per exemple: bèstia, ciència, gràcia(i no besti, cienci i graci).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.3.4.2)
Hi ha alguns mots patrimonials amb una ll no inicial en els quals, per raons etimològiques, en els parlars baleàrics sobretot, però també en certes zones del català central, aquesta ll es pronuncia com una i. Aquest fenomen s'anomena iodització i el trobem en mots com ara palla, ull, cella [...]
[o.à], filla única [a.ú]. Ara bé, si les vocals són semblants també es poden fusionar en una de sola. Per exemple: puma àgil [á]. De la mateixa manera, enalguns casos, se sol elidir la vocal àtona: una hora [ò], mitja hora [ò], quina hora [ò], onze anys [á].
En els parlars que tenen vocal neutra [...]
En els parlars orientals, en general, les vocals a i e es neutralitzen en posició àtona i la vocal o es pronuncia u en aquesta posició.
Ara bé, en aquests mateixos parlars, la síl·laba àtona d'una sèrie de mots (manlleus, cultismes, neologismes, etc.) no es neutralitza. Per exemple: credo, ídem [...]
En determinats parlars hi ha alguns fenòmens fonètics relacionats amb les vocals a i e àtones que són acceptables. Els més destacables són els següents:
En nord-occidental i en valencià, és habitual la pronúncia de a en comptes de e en la síl·laba inicial, si acaba en consonant, especialment [...]
La lletra x (ics o xeix) es pronuncia amb el so sord de 'cs' en els casos següents:
entre vocals: asfíxia, axioma, complexió, fixar, lèxic, luxe, màxima, òxid, sintaxi; Alexandre, etc.
quan es dona consonant + vocal + ics, a final de mot: annex, apèndix, artífex, clímax, complex, crucifix [...]
El grup mm sempre es presenta entre vocals. Per exemple: commemoració, commocionar, commutatiu, emmarcar, gamma, gemma, immune; Emma, etc.
Malgrat que en registres informals de vegades es perd l'allargament de la m, en registres més formals és recomanable pronunciar aquest grup consonàntic [...]
La lletra x (ics o xeix) es pronuncia amb el so sonor de 'gz' en els casos següents:
en mots amb l'element ex- (o -ex-) davant de vocal o h seguida de vocal: exagerar, exercici, exhalar, exhaurir, exhibir, exhortar, èxit, exòtic, exuberant, inexhaurible, etc.
en mots amb l'element hex- o [...]
En la majoria deparlars occidentals, en general, les vocals e oberta i o oberta són tancades en posició àtona. La resta devocals mantenen el timbre en aquesta posició.
En nord-occidental i en els parlars valencians, també és habitual pronunciar a en comptes de e la síl·laba inicial acabada en [...]
En els casos de sigles que es llegeixen lletra per lletra, cal pronunciar el nom de cada lletra d'acord amb la fonètica catalana. En el cas de la c, es pronuncia com una s sorda (com la c de cirera), i no amb el so de la c castellana. Per exemple:
PSC (pe-essa-sé, i no pe-esse-cé)
CDR (se-de-érra [...]
Fitxa
7987/3Darrera versió: 17.04.2024
Títol
Pronunciació de vocals àtones en alguns parlars
Resposta
Certes pronunciacions que afecten vocals en posició àtona es consideren pròpies dels registres informals i, en conseqüència, s'eviten en els registres formals. Es tracta dels casos següents:
la caiguda de a i e pretòniques en contacte amb r (sobretot en català central). Per exemple: berenar, però, veritat, Teresa (i nobrenar, pro, vritat, Tresa)
la pronunciació de la vocal neutra com a o tancada o u (sobretot en parlars baleàrics). Per exemple:colze,cotxe, nostre,genoll (i no colzo,cotxo,nostro,jonoll)
el tancament de e en i per contacte amb una consonant palatal (en determinats parlars occidentals i orientals). Per exemple: dejú, gener, queixal, seixanta (i no dijú, giner, quixal, sixanta)
la realització com un diftong [aw] o [vocal neutra + w] de la o inicial (en determinats parlars occidentals i orientals). Per exemple: ofegar, oliva, olor (i no aufegar,auliva,aulor)
l'elisió de la vocal final en mots originalment esdrúixols acabats en la seqüència -ia àtona (en parlars baleàrics i septentrionals). Per exemple: bèstia, ciència, gràcia(i no besti, cienci i graci).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.3.4.2)