Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 3,835

1. Pronunciació d'una vocal de suport
Font Fitxes de l'Optimot
2. Iodització en la pronunciació d'alguns mots en certs parlars
Font Fitxes de l'Optimot
. Malgrat que la iodització és acceptable en els parlars en què és pròpia, cal tenir en compte que en els registres formals és preferible la pronúncia amb ll. D'altra banda, més enllà d'aquests casos puntuals de iodització, cal recordar que no és acceptable la substitució generalitzada del so ll pel so i [...]
3. Sigles: pronunciació
Font Fitxes de l'Optimot
sigla amb una vocal de suport i llegir la resta sil·làbicament. Per exemple: MNAC (menac). Pronunciació lletrejada: aquest tipus de sigles es llegeixen pronunciant el nom de les lletres que les formen. L'accent recau en la síl·laba accentuada del nom de la darrera lletra i normalment la vocal tònica [...]
4. Elisió de vocals en contacte en seqüències de mots / 'una hora' o 'un(a) hora'? (pronunciació)
Font Fitxes de l'Optimot
orfe (de pare): vocal neutra + [ò] o bé [ò] una illa (deserta): vocal neutra + [í] o bé [í] una úlcera (d'estómac): vocal neutra + [ú] o bé [ú]  [...]
5. Pronunciació sonora de 'x' (ics o xeix) / Pronunciació 'gz' de 'examen'
Font Fitxes de l'Optimot
La lletra x (ics o xeix) es pronuncia amb el so sonor de 'gz' en els casos següents: en mots amb l'element ex- (o -ex-) davant de vocal o h seguida de vocal: exagerar, exercici, exhalar, exhaurir, exhibir, exhortar, èxit, exòtic, exuberant, inexhaurible, etc. en mots amb l'element hex- o [...]
6. Pronunciació sorda de 'x' (ics o xeix) / Pronunciació 'cs' de 'taxi'
Font Fitxes de l'Optimot
La lletra x (ics o xeix) es pronuncia amb el so sord de 'cs' en els casos següents: entre vocals: asfíxia, axioma, complexió, fixar, lèxic, luxe, màxima, òxid, sintaxi; Alexandre, etc. quan es dona consonant + vocal + ics, a final de mot: annex, apèndix, artífex, clímax, complex, crucifix [...]
7. estrangerismes (pronunciació)
Font Fitxes de l'Optimot
Una bona part de les paraules estrangeres que entren en la nostra llengua s'adapten tant en l'escriptura com en la pronunciació. Per exemple, es diu hoquei (aguda, sense hac aspirada i amb e oberta) i no hockey (plana i amb hac aspirada). Això no obstant, hi ha paraules en què una adaptació [...]
8. Essa sonora: pronunciació de derivats de 'dins' i 'fons' / Essa sonora: pronunciació de derivats amb 'trans-' i 'sots-'
Font Fitxes de l'Optimot
transacció, transalpí, transatlàntic, transhumància, transoceànic, sotsinspector, etc., en què la paraula primitiva comença amb vocal o hac seguida de vocal.  [...]
9. Pronunciació de vocals àtones en alguns parlars
Font Fitxes de l'Optimot
, però, veritat, Teresa (i no brenar, pro, vritat, Tresa) la pronunciació de la vocal neutra com a o tancada o u (sobretot en parlars baleàrics). Per exemple: colze, cotxe, nostre, genoll (i no colzo, cotxo, nostro, jonoll) el tancament de e en i per contacte amb una consonant palatal (en determinats [...]
10. Accentuació de la vocal e al País Valencià
Font Fitxes de l'Optimot
En els parlars valencians, d'acord amb la seva tradició ortogràfica ratificada per les Normes de Castelló (1932), és habitual i acceptable l'ús de l'accent tancat (en comptes de l'obert) sobre la e tònica corresponent, segons la pronunciació pròpia dels parlars occidentals. En els mots aguts [...]
Pàgines  1 / 384 
Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>