Cerca

Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 3.160

1. Pronunciació de vocals àtones en alguns parlars
Font Fitxes de l'Optimot
2. Contacte entre dues vocals àtones / Pronunciació de vocals en contacte en dos mots seguits / Contacte entre dues vocals tòniques 
Font Fitxes de l'Optimot
En els parlars en què hi ha reducció de les vocals a, e i o àtones, dues vocals neutres es redueixen a una: cadira amplíssima, llibre antic, menja enciam, arbre esquifit. I fins i tot és possible la reducció a una única vocal en seqüències de tres vocals neutres: venia a estendre. Quan entren en [...]
3. Iodització en la pronunciació d'alguns mots en certs parlars
Font Fitxes de l'Optimot
Hi ha alguns mots patrimonials amb una ll no inicial en els quals, per raons etimològiques, en els parlars baleàrics sobretot, però també en certes zones del català central, aquesta ll es pronuncia com una i. Aquest fenomen s'anomena iodització i el trobem en mots com ara palla, ull, cella [...]
4. Elisió de vocals en contacte en seqüències de mots: contacte entre vocal tònica i àtona / Pronunciació de vocals en contacte: una hora o un(a) hora?
Font Fitxes de l'Optimot
De vegades, es troben en contacte vocals que pertanyen a mots diferents. Aquest contacte es pot resoldre, segons els parlars i el tipus de vocal, de manera diferent: es poden mantenir les dues vocals en síl·labes diferents (pronunciem un hiat), es poden pronunciar les dues vocals en una sola [...]
5. Pronúncia de waterpolo, karate, cúter, etc. / Manca de neutralització de les vocals àtones d'algunes paraules en català oriental
Font Fitxes de l'Optimot
En els parlars orientals, en general, les vocals a i e es neutralitzen en posició àtona i la vocal o es pronuncia u en aquesta posició. Ara bé, en aquests mateixos parlars, la síl·laba àtona d'una sèrie de mots (manlleus, cultismes, neologismes, etc.) no es neutralitza. Per exemple: credo, ídem [...]
6. Pronúncia de a/e àtona en nord-occidental i parlars valencians
Font Fitxes de l'Optimot
En determinats parlars hi ha alguns fenòmens fonètics relacionats amb les vocals a i e àtones que són acceptables. Els més destacables són els següents: En nord-occidental i en valencià, és habitual la pronúncia de a en comptes de e en la síl·laba inicial, si acaba en consonant, especialment [...]
7. Accentuació de la vocal e en els parlars valencians
Font Fitxes de l'Optimot
En els parlars valencians, d'acord amb la seva tradició ortogràfica ratificada per les Normes de Castelló (1932), és habitual i acceptable l'ús de l'accent tancat (en comptes de l'obert) sobre la e tònica corresponent, segons la pronunciació pròpia dels parlars occidentals. En els mots aguts [...]
8. Pronunciació sorda de 'x' (ics o xeix) / Pronunciació 'cs' de 'taxi'
Font Fitxes de l'Optimot
La lletra x (ics o xeix) es pronuncia amb el so sord de 'cs' en els casos següents: entre vocals: asfíxia, axioma, complexió, fixar, lèxic, luxe, màxima, òxid, sintaxi; Alexandre, etc. quan es dona consonant + vocal + ics, a final de mot: annex, apèndix, artífex, clímax, complex, crucifix [...]
9. Ortografia i pronunciació de 'mm'
Font Fitxes de l'Optimot
El grup mm sempre es presenta entre vocals. Per exemple: commemoració, commocionar, commutatiu, emmarcar, gamma, gemma, immune; Emma, etc. Malgrat que en registres informals de vegades es perd l'allargament de la m, en registres més formals és recomanable pronunciar aquest grup consonàntic [...]
10. Pronunciació sonora de 'x' (ics o xeix) / Pronunciació 'gz' de 'examen'
Font Fitxes de l'Optimot
La lletra x (ics o xeix) es pronuncia amb el so sonor de 'gz' en els casos següents: en mots amb l'element ex- (o -ex-) davant de vocal o h seguida de vocal: exagerar, exercici, exhalar, exhaurir, exhibir, exhortar, èxit, exòtic, exuberant, inexhaurible, etc. en mots amb l'element hex- o [...]
Pàgines  1 / 316 
Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>