En posició final no absoluta, la essa es pot pronunciar sorda o sonora. Tot depèn del mot que vingui a continuació:

Es pronuncia sonora si va seguida d'un mot que comença amb un so sonor (ens mira); també és sonor el so de la s corresponent als prefixos seguits de vocal (transatlàntic) i dels imperatius seguits de pronom feble que comencen per vocal (ves-hi). Per exemple: els avis, el famós amic, els dies, els mesos, examic, fes-ho.

En canvi, es pronuncia sord el so de s seguit d'un so sord. Per exemple: els savis, el famós plat, els tinc, arròs covat, experts, ves-te'n, fes-t'ho mirar.