polítics acostumen a fugir d'estudi quan no els interessa contestar a les preguntes.
Li vam preguntar per la seva xicota i tot va ser anar-se'n en raons.
Cal tenir en compte que l'expressió anar-se'n per les branques no és adequada en català.
[...]
l'acció de diferir o ajornar una cosa són posposar, ajornar o deixar per a més endavant, entre d'altres. Per exemple:
No sé com m'ho faig, però sempre ajorno les tasques de casa.
Ell sempre ho deixa tot per a més endavant.
[...]
índex de preus de consum El terme índex de preus de consum designa l'índex calculat per l'autoritat estadística competent que mesura la variació dels preus dels béns de consum en un període determinat.
Tot i que la forma índex de preus al consum és més utilitzada, lingüísticament resulta més [...]
tant amb erra vibrant (com si es llegís roig sol). Així mateix, un compost com plats-i-olles escrit tot junt es podria llegir erròniament amb essa sorda.
Altres exemples d'aquest ús del guionet són:
alt-alemany, baix-empordanès, blanc-i-blau, caps-i-puntes, cinc-en-rama, entra-i-surt, mal-llevat [...]
, more't!
More't quan vulguis, ja ho tinc tot a punt.
Han canviat l'horari del tren i ara cada matí more't de son perquè t'has de llevar una hora abans.
Aquesta forma, però, no és pròpia de registres formals.
[...]
, etc. Per exemple:
Sota la direcció de Jordi Borràs, ens endinsarem en el món de la fotografia.
La moda independent aterra a Catalunya gràcies a la dissenyadora de Manresa.
En canvi, la locució de la mà de, que també s'usa amb aquest sentit, no és normativa.
Per expressar que una cosa es produeix [...]
Quan es vol reprendre o introduir un tema de conversa es fan servir diverses expressions, com ara a propòsit de, a més a més, d'altra banda, en aquest sentit, en relació amb, per cert, etc. Malgrat que de vegades també s'usa l'expressió a tot això, són més adequades les anteriors. Per exemple:
A [...]
referència a la substància que acompanya un aliment. En aquest cas, generalment s'usa la preposició amb, tot i que si es vol emfasitzar que l'aliment està inclòs en aquesta substància també es pot utilitzar la preposició en. Per exemple:
He preparat lluç amb suc per dinar.
He preparat lluç en suc per dinar.
[...]
Enganxa
Voleu esborrar aquesta alerta?
Retalla
Voleu canviar la contrasenya?
Cerca
Segur que voleu sortir?
Desa
Assegureu-vos que...
Selecciona-ho tot / Esborra-ho tot
Esteu desconnectat/ada
Torna a l'inici
Quan es tracta d'opcions disponibles o d'accions el subjecte de les quals [...]
tens interès...').
Aquests participis solen aparèixer a principi de frase (tot i que també és possible trobar-los al final o al mig de l'oració) i concorden amb l'element que els segueix. De vegades, es reforcen amb les expressions un cop o una vegada. Per exemple:
Un cop arribats a aquest punt, toca [...]
Fitxa
5967/2Darrera versió: 30.07.2014
Títol
És correcte repunt en català?
És correcte repuntar en català?
Com es diu repunte en català?
Resposta
El substantiu repunt ('pujada puntual de les cotitzacions de la borsa o del valor de qualsevol variable econòmica') i el verb corresponent repuntar ('pujar puntualment les cotitzacions de la borsa o el valor de qualsevol variable econòmica') són termes normalitzats.
Es tracta de formes properes a la llengua general que s'han difós especialment en àmbits de divulgació, com ara els mitjans de comunicació. Tot i que probablement se n'ha estès l'ús per influència de les formes equivalents castellanes (repunte i repuntar), poden considerar-se extensions de significat de repuntar a partir de l'accepció de 'començar a moure's la mar en pujar la marea', recollida en la majoria d'obres lexicogràfiques catalanes.
El substantiu repunt ('pujada puntual de les cotitzacions de la borsa o del valor de qualsevol variable econòmica') i el verb corresponent repuntar ('pujar puntualment les cotitzacions de la borsa o el valor de qualsevol variable econòmica') són termes normalitzats.
Es tracta de formes properes a la llengua general que s'han difós especialment en àmbits de divulgació, com ara els mitjans de comunicació. Tot i que probablement se n'ha estès l'ús per influència de les formes equivalents castellanes (repunte i repuntar), poden considerar-se extensions de significat de repuntar a partir de l'accepció de 'començar a moure's la mar en pujar la marea', recollida en la majoria d'obres lexicogràfiques catalanes.