Les paraules cara, braç, barba o bar contenen el so de erra simple, que cal distingir del so de la erra vibrant que trobem en paraules com racó, subratllar, folre o Enric.

El so de erra simple es representa gràficament amb una sola erra. Per exemple:

ara, fera; Maria; creixement, dring, fresc, gros, pruna; Adriana, Silvestre; fart, parla; Carlota, Artesa, Darnius; car; Òscar, Amer, Qatar

El so de erra vibrant es representa amb una erra a inici de mot o després de consonant, i amb rr, en general, entre vocals. Per exemple:

A inici de mot: racó, rem; Rosa, Riudellots, etc.

Després de consonant: subratllar, desraó, pellroja, etc.

Entre vocals: arran, arreu, barri, carro, serra; Montserrat, Ferran, Òrrius, etc.

A més a més de les indicacions anteriors, molt generals, cal tenir presents altres pautes per a l'escriptura de r o rr quan el so de erra vibrant entre vocals es troba per la formació d'un mot prefixat o un compost.

Erra vibrant entre vocals per la formació d'un mot derivat o compost

Com a norma general, en aquests casos s'escriu una sola r (tot i que el so és vibrant). Per exemple: aerorefrigerant, antiràbic, Contrareforma, extraradi, iberoromà, infraroig, etc.

Aquesta indicació és vàlida per als compostos cultes (iberoromà, aerorefrigerant), ja que en el cas dels compostos catalans, quan el primer formant acaba en vocal i el segon comença amb r se separen amb un guionet. Per exemple: busca-raons, bleda-rave, cara-rodó, compta-revolucions, de soca-rel; Coma-ruga, Riba-roja, Vila-real.

Hi ha les excepcions següents, que s'escriuen amb rr:

a) Els mots començats pels prefixos a- (que significa 'no' o 'sense' i que forma verbs), cor- (variant de con-) i ir- (variant de in-). Per exemple: arreflèxia, arrítmia; arrasar, arruïnar; correferent, corregnar, correligionari, corresponsable; irrebatible, irreconciliable.

b) El mot erradicar (i derivats: erradicació, erradicatiu).

c) Alguns mots prefixats ja formats en llatí com birrem, corregir, prerrogativa, prorrata, prorrompre, virrei, i els compostos manllevats com aiguarràs, bancarrota, xafarranxo i formes que deriven de locucions com ara arreveure, anorrear.

d) Els compostos amb els formants d'origen grec raquio- (o raqui-), reo-, rino- (o rin-), rinco-, riz- (o rizo-) i rodo-. Per exemple: cefalorraquidi, intrarraquidi, batirreòmetre, otorrinolaringòleg, catarrins, ornitorrinc, arrizotònic, micorriza, cinorròdon; i compostos amb les terminacions -rràfia, -rràgia, -rrea, -rrexi, -rrinc i -rroide: neurorràfia, hemorràgia, diarrea, verborrea, metrorrexi, hemorroide, etc.