Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 400

191. enoteca, vinoteca, vinateria i celler
Font Fitxes de l'Optimot
Àrea temàtica Alimentació. Gastronomia
sinònim complementari, perquè és d'ús molt general i resulta transparent semànticament, tot i que des d'un punt de vista lingüístic presenta una composició híbrida, perquè el formant vino- és d'origen llatí.  [...]
192. 'cantí' o 'vaig cantar'? / 'sentí' o 'va sentir'? / Usos del passat simple i el passat perifràstic
Font Fitxes de l'Optimot
, però no es construeix amb cap verb auxiliar, sinó que es correspon amb una forma conjugada del verb. Per exemple: cantí, cantares, cantà, etc. sentí, sentires, sentí, etc. Pel que fa als usos d'aquestes formes, actualment el passat perifràstic és el més general, tot i que la forma simple es manté [...]
193. Contraccions amb article salat: 'as', 'des', 'pes', 'cas'
Font Fitxes de l'Optimot
'Arrosser En topònims també es conserva la contracció son, tot i que ha perdut el significat originari ('ço d'en') i s'ha lexicalitzat: Son Cervera ('la propietat d'en Cervera'), Son Santjoan, So na Caçana, So na Monda (barri d'Inca). Però cal tenir en compte que la contracció son es trenca quan la [...]
194. Es pot dir disfrutar en català?
Font Fitxes de l'Optimot
El verb disfrutar, tot i que és una forma prou estesa en català, no està recollida en el diccionari normatiu. Així doncs, per expressar que algú sent un viu plaer, especialment per la possessió d'una cosa, per la consecució d'una cosa desitjada es poden usar formes diverses, segons el context [...]
195. Expressions temporals en plural: a començament de o a començaments de; a final de o a finals de; a mitjan o a mitjans de?
Font Fitxes de l'Optimot
expressions són vàlides tant en singular com en plural, tot i que les formes en singular són les tradicionals. Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (31.2.3)  [...]
196. Guionet en els compostos cultes / Accentuació i pronunciació dels compostos cultes
Font Fitxes de l'Optimot
políticosocial. Finalment, quant a la pronúncia, la o amb què acaba el primer element en general es neutralitza (per exemple: aerodinàmic, pronunciat amb u) perquè està en posició àtona, tot i que si el grau d'arrelament del compost en la parla comuna és molt baix pot no fer-se la neutralització.  [...]
197. Les oracions subordinades de relatiu sense antecedent: el que o el qui?; aquell que o aquell qui? / qui digui això o el que digui això?
Font Fitxes de l'Optimot
diversos mots o expressions: un article definit (el, la, els, les); un determinant demostratiu de llunyania (aquell, aquella, aquells, aquelles); aquest article definit o determinant precedit de tots; o bé els mots tothom, qualsevol o tot. Per exemple: Tots els qui no van venir ahir que vagin a buscar les [...]
198. Pronoms relatius amb antecedent en funció de subjecte: que o el qual? / el noi el qual ha vingut o el noi que ha vingut?
Font Fitxes de l'Optimot
. Per exemple: Hi podria venir el teu germà, el qual sempre té ganes de fer excursions. 2. En oracions especificatives Només és possible l'ús del pronom relatiu que en les oracions especificatives (o restrictives), i no el qual. Per exemple: El noi que ha vingut ho té tot aprovat. (i no El noi el [...]
199. Relatiu locatiu: on, en què, en el qual / on o a on?
Font Fitxes de l'Optimot
200. la llum o el llum?
Font Fitxes de l'Optimot
'inepte') o estar com un llum ('no ésser-hi tot'). Per exemple: És un llum: no li surt res bé, encara que ho intenti. No està bé del cap, està com un llum!  [...]
Pàgines  20 / 40 
<< Anterior  Pàgina  15  16  17  18  19  20  21  22  23  24  25  Següent >>