seves memòries o li publicaran les memòries)
5. El pronom en és optatiu quan substitueix el complement d'un sintagma nominal definit en una construcció amb valor partitiu. En aquest cas, cal que hi hagi una relació semàntica de part a tot entre el nom del sintagma nominal i el seu complement. Per [...]
Tot i que tots dos són verbs lleugers (verbs el significat dels quals depèn en gran mesura de què els acompanya), donar i fer tenen usos diferents. En alguns contextos, i sobretot en alguns parlars, es fa servir el verb pegar amb el mateix significat que donar i fer.
El verb donar es pot fer [...]
Hi ha una sèrie de mots que, tot i que segons les regles d'accentuació no s'haurien d'accentuar, porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. La llista de mots que porten accent diacrític la formen [...]
.
El nombre d'exemplars d'aquest llibre és molt reduït.
b) És el concepte matemàtic abstracte referit al conjunt d'unitats que formen un tot. Per exemple:
El nombre vuit està format per vuit unitats.
Els alumnes han de representar el nombre tres amb tres objectes.
La suma dels nombres 5 i 4 dona com [...]
En els parlars en què hi ha reducció de les vocals a, e i o àtones, dues vocals neutres es redueixen a una: cadira amplíssima, llibre antic, menja enciam, arbre esquifit. I fins i tot és possible la reducció a una única vocal en seqüències de tres vocals neutres: venia a estendre. Quan entren en [...]
Per fer referència a la Generalitat de Catalunya, en la versió castellana dels textos oficials i administratius cal utilitzar preferentment la forma catalana Generalitat, sense traduir, perquè és la denominació oficial de la institució. [...]
S'escriuen amb majúscula inicial tots els substantius i altres elements, tret dels articles i les preposicions, que componen el sobrenom d'un lloc històric, geopolític o geoturístic. Per exemple:
el Principat de Catalunya (per Catalunya)
la Ciutat Comtal (per Barcelona)
la Ciutat Eterna (per [...]
Al web del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, dins l'apartat Economia Cooperativa, es poden obtenir, en versió catalana, diferents models d'estatuts de societats.
Segons les necessitats, podeu clicar als mots que contenen els enllaços corresponents:
Estatuts per a [...]
senyor o senyora
El tractament protocol·lari
que correspon als membres del Govern de l'Estat és el de senyor o senyora.
Pel que fa a l'àmbit de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, amb caràcter general, els tractaments protocol·laris no
són necessaris en documents de tramitació [...]
descansi): DEP
descàrrega: descàrr.
descompte: dte.
despatx: desp.
despesa: desp.
sense despeses: s/desp
desviació: desv.
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya: DOGC
Diari Oficial de la Generalitat Valenciana: DOGV
Diari Oficial del Parlament de Catalunya: DOPC
dies data: d/d
dies factura [...]
Fitxa
6787/2Darrera versió: 23.06.2014
Títol
ambigüitat (signes de puntuació)
Resposta
L'ambigüitat en una frase és ocasionada per la possibilitat que es pugui interpretar de dues maneres diferents. En aquests casos la puntuació, i concretament la coma, és un recurs útil per desfer aquesta ambigüitat. Per exemple:
Va veure un home amb uns binocles. (L'home que el subjecte va veure duia uns binocles.) Va veure un home, amb uns binocles. (El subjecte va veure un home a través d'uns binocles.)
Ell ho diu tot, i així hi haurà conflictes. (equivalent a 'd'aquesta manera') Ell ho diu; tot i així, hi haurà conflictes. (equivalent a 'tot i això')
S'ha de canviar el connector de l'aparell que no funciona. (Hi ha un aparell que no funciona.) S'ha de canviar el connector de l'aparell, que no funciona. (El connector és el que no funciona.)
La secretària Maria Pinyol va fer públics els comptes a la reunió. (Hi ha més d'una secretària a la reunió.) La secretària, Maria Pinyol, va fer públics els comptes a la reunió. (L'única secretària assistent a la reunió es diu Maria Pinyol.)
Els treballadors que no volen fer hores extres marxen a les sis. (Només els que no vulguin.) Els treballadors, que no volen fer hores extres, marxen a les sis. (Es tracta de tots els treballadors.)
En Josep creia que sabia qui era l'home que li trucava i l'observava. (Aquest home trucava a en Josep i l'observava.) En Josep creia que sabia qui era l'home que li trucava, i l'observava. (Hi havia un home que trucava a en Josep i ell mateix observava l'home.)
L'ambigüitat en una frase és ocasionada per la possibilitat que es pugui interpretar de dues maneres diferents. En aquests casos la puntuació, i concretament la coma, és un recurs útil per desfer aquesta ambigüitat. Per exemple:
Va veure un home amb uns binocles. (L'home que el subjecte va veure duia uns binocles.) Va veure un home, amb uns binocles. (El subjecte va veure un home a través d'uns binocles.)
Ell ho diu tot, i així hi haurà conflictes. (equivalent a 'd'aquesta manera') Ell ho diu; tot i així, hi haurà conflictes. (equivalent a 'tot i això')
S'ha de canviar el connector de l'aparell que no funciona. (Hi ha un aparell que no funciona.) S'ha de canviar el connector de l'aparell, que no funciona. (El connector és el que no funciona.)
La secretària Maria Pinyol va fer públics els comptes a la reunió. (Hi ha més d'una secretària a la reunió.) La secretària, Maria Pinyol, va fer públics els comptes a la reunió. (L'única secretària assistent a la reunió es diu Maria Pinyol.)
Els treballadors que no volen fer hores extres marxen a les sis. (Només els que no vulguin.) Els treballadors, que no volen fer hores extres, marxen a les sis. (Es tracta de tots els treballadors.)
En Josep creia que sabia qui era l'home que li trucava i l'observava. (Aquest home trucava a en Josep i l'observava.) En Josep creia que sabia qui era l'home que li trucava, i l'observava. (Hi havia un home que trucava a en Josep i ell mateix observava l'home.)