El verb somiar, en el sentit de 'veure en somni', és transitiu i, per tant, necessita un complement directe. Per exemple:
Avui t'he somiat.
Ha somiat la democràcia.
Somia la mare tot sovint.
Arran de l'aparició, l'any 2016, de la Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, també s'admet l'ús del verb somiar com a intransitiu (somiar amb/en: 'somiar amb/en algú' o 'somiar amb/en alguna cosa'). Per tant, el pronom feble que representa aquest complement de règim és hi:
Avui he somiat amb tu. (Hi he somiat.)
Ha somiat en la democràcia. (Hi ha somiat.)
Somia amb la mare tot sovint. (Hi somia tot sovint.)