1.
Traducció de noms de personatges històrics i de ficció
Font
Fitxes de l'Optimot
Els noms de personatges històrics o bíblics, sants, papes, dinasties, llinatges i personatges mitològics o literaris que tenen tradició de traducció, adopten la forma específica traduïda en un text en català. Per exemple:
Aristòtil
Àrtemis
Carlemany
Dant
Joan XXIII
Juli Cèsar
sant Francesc d [...]
Fitxa 863/4Darrera versió: 08.05.2019TítolTraducció de noms propis de persona en alfabets no llatinsRespostaA l'hora de traduir noms escrits en alfabets diferents del llatí, cal transcriure o transliterar el nom de la llengua original al català. La transliteració consisteix a donar l'equivalent gràfic de l'alfabet original en l'alfabet llatí, i va adreçada a publicacions especialitzades o a un públic més o menys en contacte amb la llengua original. En canvi, la transcripció consisteix, en el cas del català, a reproduir en l'alfabet llatí la pronúncia de la llengua de partida. És el sistema que se sol fer servir en obres de divulgació i als mitjans de comunicació. Per exemple: Anna Politkóvskaia ClassificacióCategoria
Convencions
.Criteris de traducció
Fitxes relacionades |
2.
Traducció de noms propis de l'àmbit polític i jurídic amb denominacions coincidents
Font
Fitxes de l'Optimot
entre la Direcció General de la Funció Pública de la Generalitat de Catalunya i la Direcció General de la Funció Pública de l'Estat permet...
Tal com disposen la Llei del sòl del Parlament de Catalunya i la Llei estatal del sòl...
[...]
|
3.
Oracions de relatiu: explicatives i especificatives / Oracions de relatiu: amb coma o sense coma? / Els turistes, que estaven marejats,... i Els turistes que estaven marejats...
Font
Fitxes de l'Optimot
compte que hi ha noms que no poden portar una oració especificativa, ja que fan referència a elements únics i, per tant, no es poden restringir. Es tracta dels casos següents:
1. En general, amb els noms propis de lloc i de persona. Per exemple:
Viu a València, que té carrerons preciosos.
L'Anna, que [...]
|
4.
Majúscules i minúscules en noms propis de persona / Majúscules i minúscules en cognoms, dinasties i llinatges
Font
Fitxes de l'Optimot
La lletra inicial dels noms propis i dels diminutius i variants familiars de persones s'escriu amb majúscula. Per exemple:
Joan Salvat Papasseit
Lluís Companys i Jover
Aida Forns
Cesc (Francesc)
Tina (Cristina)
Els cognoms, les dinasties i els llinatges també s'escriuen amb majúscula inicial [...]
|
5.
Abreviatures: majúscules i minúscules
Font
Fitxes de l'Optimot
abreujades dels tractaments de respecte i de les designacions genèriques de les persones que precedeixen els noms propis, que s'escriuen sempre amb la inicial en majúscula. Per exemple:
de Mn. Alcover
de Sta. Anna
el Dr. J. Vidal
la Sra. Riera
[...]
|
6.
inscripció de noms en el Registre Civil / noms de persona en català
Font
Fitxes de l'Optimot
Els noms propis de persona que té una llengua són el resultat de la pròpia evolució històrica. Els factors decisius en la creació d'aquests noms són les successives aportacions ètniques, els corrents religiosos i les modes socials i culturals. Cada poble té uns costums, una història i uns gustos [...]
|
7.
Traducció de formes de tractament / Traducció de tractaments protocol·laris
Font
Fitxes de l'Optimot
En una traducció, les formes de tractament o de designació genèrica de les persones que precedeixen els noms propis i les formes protocol·làries de tractament, tant si s'expressen de manera desplegada com abreujada, se solen traduir al català. Per exemple:
la doctora Amador
la Il·lustríssima [...]
|
8.
Traducció de noms propis de persona
Font
Fitxes de l'Optimot
el seu nom en una o altra llengua; es tracta d'una decisió personal i qui tradueix o redacta un text no pot prendre lliurement la decisió de traduir un nom. Cal respectar els noms propis de cada persona.
[...]
|
9.
Abreviatures de senyor -a, doctor -a i sant -a / Formes de tractament: senceres o abreujades?
Font
Fitxes de l'Optimot
senyor, senyora: Sr., Sra.
doctor, doctora: Dr., Dra.
sant, santa: St., Sta.
Les formes de tractament o de designació genèrica de persones (senyor, doctora, sant, etc.) que van davant els noms propis es poden escriure senceres o abreujades segons el context. És a dir, podem escriure tant [...]
|
10.
Majúscules i minúscules en formes de tractament de les persones
Font
Fitxes de l'Optimot
Les formes de tractament o de designació genèrica de persones que precedeixen els noms propis s'escriuen amb minúscula inicial. Per exemple:
sant Antoni (però en majúscula si designa una festivitat: Sant Jordi, o un lloc: Sant Antoni de Vilamajor)
fra Ginebró
el papa Benet XVI (però el Papa si [...]
|
A l'hora de traduir noms escrits en alfabets diferents del llatí, cal transcriure o transliterar el nom de la llengua original al català.
La transliteració consisteix a donar l'equivalent gràfic de l'alfabet original en l'alfabet llatí, i va adreçada a publicacions especialitzades o a un públic més o menys en contacte amb la llengua original.
En canvi, la transcripció consisteix, en el cas del català, a reproduir en l'alfabet llatí la pronúncia de la llengua de partida. És el sistema que se sol fer servir en obres de divulgació i als mitjans de comunicació. Per exemple:
Anna Politkóvskaia
Anton Pàvlovitx Txékhov
Indira Gandhi
Malala Yousafzai
Xi Jinping