Hi ha verbs que regeixen les preposicions a, de, en i amb, com ara adonar-se de, confiar en, comptar amb o oposar-se a, entre molts altres. Per exemple:

T'adones de la gravetat d'aquesta qüestió?
Sempre confia en la bona voluntat dels altres.
Cal comptar amb l'ajuda que rebrem demà.
El director s'oposa a la modificació dels horaris.

Ara bé, quan aquests verbs es troben davant d'una oració introduïda per la conjunció que, la preposició s'elideix en els registres formals. Per exemple:

T'adones que la situació és molt greu?
Sempre confia que pot tenir l'ajuda dels altres.
Cal comptar que demà rebrem més ajuda.
El director s'oposa que es modifiquin els horaris.

L'elisió de la preposició també es produeix quan l'oració introduïda per la conjunció que no depèn d'un verb, sinó d'un nom o d'un adjectiu. Per exemple:

No hi ha hagut cap objecció que els nens dormin sols al refugi.
La probabilitat que el Barça perdi demà és remota.
Se sentia orgullosa que tots els seus alumnes haguessin aprovat.

En el cas de la preposició a i, en alguns casos, de en, l'elisió genera construccions molt forçades. En aquests casos, és habitual el contacte entre la preposició i la conjunció en els registres informals, tot i que en els registres formals cal evitar-lo. Per evitar el contacte, es pot elidir la preposició o també es poden fer servir altres recursos. Per exemple:

El director s'oposa al fet que es modifiquin els horaris.
El director s'oposa a modificar els horaris.
El director s'oposa a la modificació dels horaris.