Hi ha una sèrie de mots que, tot i que segons les regles d'accentuació no s'haurien d'accentuar, porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. La llista de mots que porten accent diacrític la formen quinze monosíl·labs d'ús freqüent:

bé: 'benefici', adverbi, conjunció, interjecció
be: 'anyell', nom de la lletra b

déu: 'divinitat'
deu: 'font', nombre 10, verb deure, verb dar

és: verb ésser/ser
es: pronom feble, article salat, nom de la lletra e en plural

mà: 'part terminal del braç'
ma: possessiu

més: adverbi i adjectiu quantitatiu, 'signe de la suma'
mes: 'una dotzena part de l'any', participi del verb metre, conjunció, possessiu

món: 'conjunt de totes les coses creades; la Terra'
mon: possessiu

pèl: 'vellositat'
pel: contracció de per + el

què: pronom relatiu precedit de preposició, pronom interrogatiu, pronom exclamatiu, 'quid d'una qüestió'
que: pronom relatiu no precedit de preposició, conjunció, adverbi i adjectiu quantitatiu

sé: verb saber
se: pronom feble

sí: adverbi afirmatiu, 'afirmació'
si: pronom reflexiu o recíproc, conjunció, nota musical, 'interior'

sòl: 'superfície del terreny'
sol: astre, nota musical, 'sense companyia', verb soler, adverbi

són: verb ésser/ser
son: 'acte o ganes de dormir', possessiu, verb sonar (balear)

té: verb tenir
te: pronom feble, 'arbust' i 'infusió', nom de la lletra t

ús: 'acció d'usar', verb usar (balear i alguerès)
us: pronom feble, nom de la lletra u en plural

vós: pronom fort
vos: pronom feble

Conserven l'accent en plural els mots següents: béns, déus, pèls, quès, sís i sòls (però mans, mons).

En canvi, seguint l'Ortografia catalana de l'IEC, no s'aplica l'accent diacrític en els compostos i derivats d'aquests mots, per exemple: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; rodamon; a contrapel, repel; entresol, subsol, etc. Però sí que es fa servir en mots amb guionet: déu-vos-guard (substantiu), mà-llarg, pèl-ras, pèl-roig, etc.

 

Cal tenir present que diversos mots i els seus derivats que tradicionalment s'havien escrit amb diacrític ara s'escriuen sense, tinguin el significat que tinguin. Per exemple: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc. 

És acceptable l'ús discrecional de l'accent diacrític en parells homògrafs que no duen accent gràfic, en contextos que puguin presentar ambigüitat, especialment en fragments aïllats, com ara titulars o etiquetes. Per exemple: S'han trobat óssos a la vall de Cardós, Cafè mòlt natural. I també, per les mateixes raons, en transcripcions d'usos metalingüístics, de textos paleogràfics, dialectals, etc. 

Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.3)