1.
alcalde/essa
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Paraula: alcalde/essa
Abreviatura: alc.
Sigla:
Símbol: [...]
Fitxa 99/4Darrera versió: 27.11.2014Títoladaptació de manlleus amb essa inicial davant de consonantadaptació d'estrangerismes: estrès, esprint, esquetx, etc.RespostaEn català, quan s'adapta una paraula estrangera començada amb s seguida de consonant, s'hi afegeix una e- al davant. Per exemple: eslògan, espot, estrès, estand, esquetx, espagueti, estàrter, etc. En l'àmbit dels esports també es troben casos com ara esquaix, esprint, estic o esmaixar. Per fer el plural d'aquests mots adaptats, se segueixen les regles morfològiques pròpies del català. Per exemple: estressos, esquetxos, espots, estics, esprints, etc. A més, com que comencen amb la vocal e-, cal recordar d'apostrofar l'article o la preposició que duguin. Per exemple: l'eslògan de la campanya o l'esprint del guanyador. A banda d'afegir-hi una e a l'inici, també s'hi poden produir altres modificacions gràfiques. Per exemple: l'accent obert a eslògan, l'accent obert i una sola s final a estrès, una sola t a espagueti, el dígraf ix final a esquaix, una c al final a estic, etc.ClassificacióCategoria
Lèxic
.Lèxic general
|
2.
Equivalències castellà - català. juez -a m i f
[PDF, 932 kB]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
juez -a m i f - jutge -essa m i f Persona encarregada d'aplicar les lleis i que té autoritat
per jutjar i sentenciar.
ES: Juez de instrucción (o juez instructor). Jueza de alzadas (o de apelaciones).
Juez de lo penal (o juez penal).
CA: Jutge d'instrucció (o jutge instructor). Jutgessa d [...]
|
3.
Equivalències castellà - català. abogado -a m i f
[PDF, 932 kB]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
abogado -a m i f - advocat -ada [o -essa] m i f Persona que assessora legalment i defensa
els interessos d'altri en causes judicials.
NOTA: En castellà el femení tant pot ser abogada com abogado. En català la
forma femenina habitual és advocada i, a diferència del castellà, no es diu advocat
per al [...]
|
4.
Equivalències castellà - català. magistrado -a juez -a m i f
[PDF, 932 kB]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
magistrado -a juez -a m i f - magistrat -ada jutge -essa m i f Persona amb categoria
de magistrat que s'encarrega d'un jutjat. [...]
|
5.
Sigles. Apostrofació. Pronunciació sil·làbica
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
RENFE
Cal tenir en compte que davant de essa líquida (essa inicial seguida de consonant), d'acord amb les
normes generals, l'article la i la preposició de no s'apostrofen.
la SGAE
de SCATERM [...]
|
6.
Sigles. Lexicalització
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
dita en català
sinó d'adaptació o adopció d'un manlleu.
làser de l'anglès laser light amplification by stimulated emission
of radiation
(amplificació de la llum per emissió estimulada
de radiació)
radar de l'anglès radar radio detecting and ranging
(detecció i localització per ràdio [...]
|
7.
Sigles. Gènere i nombre
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
distingir tres tipus de sigles que es comporten de
manera diferent.
D'una banda, hi ha sigles que es mantenen invariables o que poden formar el plural afegint una essa
al final.
els CAP | els CAPs centres d'atenció primària
les ETT | les ETTs empreses de treball temporal
D'altra banda, trobem sigles [...]
|
8.
FORMES DOBLES
[PDF, 96 kB]
Font
Guia d'usos no sexistes de la llengua
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
exemple, catedràtic/a en comptes gràfics de catedràtic ?a o de catedràtic(a) . 12 Singular Plural director/a jutge/essa funcionari/ària (1) soci/sòcia (2) directors/ores (1) socis/sòcies (2) pedagog/a metge/essa advocat/ada (1) grec/grega (2) pedagogs/ogues (1) tècnics/tècniques (2) alumne/a alcalde/essa [...]
|
9.
Documentació administrativa. El contracte i el conveni. Exemple de conveni
[PDF, 734 kB]
Font
Documentació jurídica i administrativa
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
plena adaptació de la UEA i de les empreses associades als preceptes de la Llei de política lingüística. Per tot això, subscriuen aquest conveni, que es regeix pels següents PACTES 1. La UEA es compromet a: a ) Utilitzar preferentment el català en totes les seves comunicacions orals i escri- tes. b ) [...]
|
10.
Noms referits a llocs. Noms de poblacions
[PDF, 175 kB]
Font
Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
seguit es detallen. La situació històrica recent fa que fàcilment
es pugui afirmar que la major part dels topònims referits a poblacions catalanes tenen
una forma, si no tradicional, sí com a mínim documentada en castellà, bé basada en
la traducció (San Baudilio), bé basada en l'adaptació fonètica i [...]
|
En català, quan s'adapta una paraula estrangera començada amb s seguida de consonant, s'hi afegeix una e- al davant. Per exemple: eslògan, espot, estrès, estand, esquetx, espagueti, estàrter, etc. En l'àmbit dels esports també es troben casos com ara esquaix, esprint, estic o esmaixar.
Per fer el plural d'aquests mots adaptats, se segueixen les regles morfològiques pròpies del català. Per exemple: estressos, esquetxos, espots, estics, esprints, etc. A més, com que comencen amb la vocal e-, cal recordar d'apostrofar l'article o la preposició que duguin. Per exemple: l'eslògan de la campanya o l'esprint del guanyador.
A banda d'afegir-hi una e a l'inici, també s'hi poden produir altres modificacions gràfiques. Per exemple: l'accent obert a eslògan, l'accent obert i una sola s final a estrès, una sola t a espagueti, el dígraf ix final a esquaix, una c al final a estic, etc.