Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 824

1. En o al davant d'infinitiu: en entrar o a l'entrar?
Font Fitxes de l'Optimot
Davant d'una oració d'infinitiu, la preposició en té els valors següents: Valor temporal La preposició en s'usa davant d'un infinitiu amb un valor temporal, i té un sentit proper al de l'adverbi quan. Per exemple: En sortir de classe van anar al cinema. (= Quan van sortir de classe van anar al [...]
2. Perífrasis d'infinitiu: acabar per + infinitiu, acabar de + infinitiu
Font Fitxes de l'Optimot
perífrasi acabar de + infinitiu es fa servir per expressar la culminació d'una situació (sense el matís d'insistència) o un valor temporal d'anterioritat immediata. També es fa servir per atenuar una negació. Per exemple: Demà acabarem de fer el trasllat de pis. (culminació) Ara mateix acaben d'anunciar [...]
3. Només (de) + infinitiu amb valor temporal
Font Fitxes de l'Optimot
La construcció només (o només de) seguida d'infinitiu és adequada en català amb valor temporal de simultaneïtat o seqüenciació, quan significa 'immediatament després'. Per exemple: Només (de) veure'l a l'aeroport li van saltar les llàgrimes d'emoció. Amb el mateix sentit també es pot fer servir [...]
4. en + gerundi (valor temporal): en sortint, en havent sopat
Font Fitxes de l'Optimot
5. Perífrasis d'infinitiu: anar a + infinitiu / anava a caure
Font Fitxes de l'Optimot
a resoldre l'enigma més important ('passem a resoldre'). Cal no confondre aquesta perífrasi amb la construcció anar a + infinitiu, en què el verb anar té un sentit literal i significa 'moure's d'un lloc a un altre'. Per exemple: Vaig a veure si el nen és al parc, tal com m'ha dit. Font [...]
6. no tenir per què + infinitiu, no haver-hi de què + infinitiu, etc. / Pronom interrogatiu davant d'infinitiu en interrogatives indirectes
Font Fitxes de l'Optimot
En català, s'han generalitzat les construccions de pronom interrogatiu davant d'infinitiu, sobretot en oracions negatives amb tenir o haver-hi: no tenir per què + infinitiu, no tenir amb què + infinitiu, no haver-hi de què + infinitiu. Per exemple: No tens per què anar-hi. Ella ja no té amb què [...]
7. Perífrasis d'infinitiu: venir a + infinitiu / ver a ser, vinc a dir
Font Fitxes de l'Optimot
L'ús del verb venir davant d'un infinitiu introduït per la preposició a és adequat amb sentit aproximatiu ('fer o esdevenir-se d'una manera aproximada allò que indica aquell infinitiu'). Aquest verb també pot fer referència a la culminació d'un procés o al resultat d'una argumentació. Per exemple [...]
8. Relatiu temporal: el dia que va néixer o el dia en què va néixer?
Font Fitxes de l'Optimot
Quan el pronom relatiu té un valor temporal, pot adoptar diverses formes: que, en què, en el qual i quan. La possibilitat de fer servir una forma o una altra dependrà del tipus d'antecedent del relatiu o bé del tipus d'oració de relatiu, si és explicativa o especificativa. 1. Relatiu que, en què [...]
9. Perífrasis d'infinitiu: deure + infinitiu / Seran les tres o Deuen ser les tres?
Font Fitxes de l'Optimot
Per expressar la noció de probabilitat, el recurs més habitual és utilitzar la perífrasi deure + infinitiu, en present o passat segons el cas. Per exemple: Ara deuen ser les tres. Ahir, quan va arribar, devien ser les tres. Altres recursos per expressar el sentit de probabilitat són la perífrasi [...]
10. Preposició de seguida d'infinitiu: subjecte, atribut o complement directe
Font Fitxes de l'Optimot
De + infinitiu: subjecte o atribut Quan un infinitiu fa de subjecte o d'atribut d'una oració i va posposat al verb principal, es pot introduir amb la preposició de. Per exemple: Em dol (de) fer-ho d'aquesta manera (subjecte posposat). La meva intenció era (de) cridar l'atenció sobre aquella [...]
Pàgines  1 / 83 
Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>