Resultats de la cerca bàsica: 159.069

1. Perífrasis d'infinitiu: anar a + infinitiu / anava a caure
Font Fitxes de l'Optimot
2. Infinitiu amb valor d'obligació o necessitat / Nom + a + infinitiu o Nom + per + infinitiu: quantitat a pagar o quantitat per pagar?
Font Fitxes de l'Optimot
Per indicar que una acció no ha estat acomplerta i està pendent es pot fer servir la construcció nom / indefinit + a + infinitiu (tant el nom, que pot estar quantificat, com l'infinitiu tenen un sentit genèric). Per exemple: coses a fer, poca cosa a dir, no hi ha res a fer, etc. Aquesta [...]
3. Perífrasis d'infinitiu: acabar per + infinitiu, acabar de + infinitiu
Font Fitxes de l'Optimot
La perífrasi acabar per + infinitiu expressa la culminació d'una situació més o menys llarga produïda per una insistència. Per exemple: Si ho demanes tantes vegades, acabaràs per esgotar-li la paciència. És tan pesat que acabarem per claudicar. Altres construccions que es poden fer servir també [...]
4. 'després de' + infinitiu o 'després que' + verb? / Oracions temporals amb 'després'
Font Fitxes de l'Optimot
Per expressar posterioritat, es poden fer servir les construccions després de + infinitiu o després que + verb. Per exemple: Després de saber la desgràcia, va trucar a la policia. Després que va saber la desgràcia, va trucar a la policia. Pel que fa a l'última construcció, després que + verb [...]
5. anar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'acció indicada per aquell infinitiu és quelcom d'inconvenient. La pedra va anar a rompre un vidre. Davant d'infinitiu introduït per la preposició a o per i en imperfet, denota que l'acció indicada per aquell infinitiu estava a punt d'esdevenir-se. El cotxe anava a caure. Fer de [...]
6. Perífrasis d'infinitiu: venir a + infinitiu / ver a ser, vinc a dir
Font Fitxes de l'Optimot
L'ús del verb venir davant d'un infinitiu introduït per la preposició a és adequat amb sentit aproximatiu ('fer o esdevenir-se d'una manera aproximada allò que indica aquell infinitiu'). Aquest verb també pot fer referència a la culminació d'un procés o al resultat d'una argumentació. Per exemple [...]
7. no tenir per què + infinitiu, no haver-hi de què + infinitiu, etc. / Pronom interrogatiu davant d'infinitiu en interrogatives indirectes
Font Fitxes de l'Optimot
En català, s'han generalitzat les construccions de pronom interrogatiu davant d'infinitiu, sobretot en oracions negatives amb tenir o haver-hi: no tenir per què + infinitiu, no tenir amb què + infinitiu, no haver-hi de què + infinitiu. Per exemple: No tens per què anar-hi. Ella ja no té amb què [...]
8. En o al davant d'infinitiu: en entrar o a l'entrar?
Font Fitxes de l'Optimot
Davant d'una oració d'infinitiu, la preposició en té els valors següents: Valor temporal La preposició en s'usa davant d'un infinitiu amb un valor temporal, i té un sentit proper al de l'adverbi quan. Per exemple: En sortir de classe van anar al cinema. (= Quan van sortir de classe van anar al [...]
9. ésser de + infinitiu: ser d'agrair, ser d'admirar
Font Fitxes de l'Optimot
En català es fa servir, amb valor passiu, la construcció ésser de seguida d'un infinitiu que expressa un procés mental (com ara agrair, lamentar, plànyer, suposar, etc.) i és sinònima de les perífrasis d'obligació caldre + infinitiu o haver de + infinitiu. Per exemple: És d'agrair que ens ho [...]
10. Perífrasi d'obligació: 'haig de...' o 'he de...'? / 'haig d'anar' o 'he d'anar'?
Font Fitxes de l'Optimot
Quan el verb haver es fa servir com a auxiliar, per a la primera persona de singular adopta la forma he. Per exemple: He comprat bunyols. He tancat la finestra. Ara bé, quan s'utilitza el verb haver per construir la perífrasi d'obligació haver de + infinitiu, en alguns parlars, al costat de la [...]
Pàgines  1 / 15.907 
Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>