Hi ha verbs que regeixen les preposicions a, de, en i amb, com ara adonar-se de, confiar en, comptar amb o oposar-se a, entre molts altres. Per exemple:

T'adones de la gravetat d'aquesta qüestió?
Sempre confia en la bona voluntat dels altres.
Cal comptar amb l'ajuda que rebrem demà.
El director s'oposa a la modificació dels horaris.

Ara bé, quan aquests verbs es troben davant d'una oració introduïda per la conjunció que, la preposició s'elideix en els registres formals. Per exemple: 

T'adones que la situació és molt greu?
Sempre confia que pot tenir l'ajuda dels altres.
Cal comptar que demà rebrem més ajuda.
El director s'oposa que es modifiquin els horaris.

Això no obstant, quan s'elideix la preposició de vegades es generen construccions molt forçades, especialment amb l'elisió de la preposició a. Per aquest motiu, també es poden fer servir altres construccions per evitar el contacte. Per exemple:

El director s'oposa que es modifiquin els horaris.
El director s'oposa al fet que es modifiquin els horaris.
El director s'oposa a modificar els horaris.

Cal tenir en compte que en els registres informals és habitual el contacte entre la preposició i la conjunció que.