El nom clau sovint es fa servir en aposició a un altre nom per indicar que alguna cosa és essencial, indispensable. De vegades hi ha vacil·lació pel que fa a la concordança quan acompanya un nom en plural. Per exemple:

Són clau / claus per a la ciutat els nous projectes d'urbanisme.

Ara bé, en els registres formals en general es manté la forma invariable. Per exemple:

un punt clau, uns punts clau
una peça clau, unes peces clau
una paraula clau, unes paraules clau
un aspecte clau, uns aspectes clau