Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 1,271

1. El complement directe
Font Fitxes de l'Optimot
En una oració, el complement directe (CD) és aquell que expressa sobre què o qui recau directament l'acció del verb. Aquest complement, habitualment, està format per un substantiu (o un conjunt de mots que el tenen com a nucli), un pronom, o una oració subordinada, que fan referència a una cosa [...]
2. complement directe
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Llengua. Literatura
3. Complement directe introduït per la preposició a / Quantificadors en funció de complement directe: no veig ningú o no veig a ningú?
Font Fitxes de l'Optimot
Generalment, el complement directe no va introduït per la preposició a, si s'exceptuen casos de possible ambigüitat, de paral·lelisme, de desplaçament de complement o de certs quantificadors. Pel que fa als quantificadors, cal tenir en compte els casos següents: 1. Quan el complement directe és [...]
4. El pronom ho en funció de complement directe / Complement directe determinat o neutre: el o ho?
Font Fitxes de l'Optimot
Un dels pronoms que substitueixen el complement directe és el pronom neutre ho. Aquest pronom es fa servir quan el complement directe és un pronom demostratiu neutre (això, açò o allò) o bé una oració subordinada substantiva. Per exemple: Sempre escriu això i ella ho copia. (ho = això) Els heu [...]
5. Complement directe introduït per la preposició a
Font Fitxes de l'Optimot
Generalment, el complement directe no va introduït per la preposició a, a diferència del complement indirecte. Cal tenir en compte, però, els casos següents: 1. Si s'altera l'ordre bàsic de l'oració, de vegades hi pot haver ambigüitat entre el complement directe i el subjecte, o bé pot ser [...]
6. Preposició 'de' seguida d'infinitiu en funció de complement directe
Font Fitxes de l'Optimot
Hi ha verbs que poden portar una oració subordinada substantiva d'infinitiu. Quan aquesta oració d'infinitiu fa de complement directe, generalment la preposició de és optativa. Per exemple: Li van aconsellar (de) callar, Els han aconsellat (de) presentar-s'hi demà. Amb verbs com ara assajar, dir [...]
7. Preposició de seguida d'infinitiu: subjecte, atribut o complement directe
Font Fitxes de l'Optimot
ella; M'aniria bé (de) quedar a les vuit. Tampoc no és possible amb verbs d'argumentació (demostrar, mostrar, provar, implicar, comportar, suposar, inferir-se o significar). Per exemple: Ho demostraria comprar el seu llibre. De + infinitiu: complement directe La preposició de és opcional quan un [...]
8. El pronom relatiu el qual amb antecedent en funció de complement directe: el qual o al qual?
Font Fitxes de l'Optimot
En general, el pronom relatiu el qual (la qual, els quals, les quals), quan fa la funció de complement directe, no va introduït per la preposició a. Ara bé, de vegades, hi pot haver ambigüitat amb el subjecte, i per evitar-la el pronom es pot introduir amb la preposició a. Per exemple:  No ho va [...]
9. Pronoms relatius amb antecedent humà en funció de complement directe: que, a qui o el qual / al qual
Font Fitxes de l'Optimot
En les oracions de relatiu, el complement directe animat es pot representar amb els pronoms que, qui i el qual (la qual, els quals, les quals). 1. Que Aquest relatiu és la forma més habitual, tant en les oracions especificatives com en les explicatives. Ara bé, no es fa servir quan el verb de [...]
10. 'tenir' o 'tenir-se-les'? / Verbs amb pronom feble de complement directe
Font Fitxes de l'Optimot
El verb tenir, en sentit general, té diversos significats, un dels quals és, entre altres, el sentit de 'posseir o tenir sota control una cosa o bé una qualitat'. Per exemple: El seu pare té molts diners.Té la pell molt fina. Ara bé, la forma tenir-se-les significa 'barallar-se' i duu sempre els [...]
Pàgines  1 / 128 
Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>