1.
cortesà -ana
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la cort d'un príncep. Que forma part, com a conseller, etc., de la cort d'un príncep. Prostituta refinada i culta. [...]
|
2.
cortesà
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ana adj i m i f 1 cortesano -na. f 2 [dona de la vida] cortesana. [...]
|
3.
cortesà
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
palatí Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
desatenció cortesa
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Procés mitjançant el qual dos desconeguts que es troben en el mateix espai físic demostren que són conscients de la presència de l'altre, però no se saluden ni s'importunen. [...]
|
5.
cortesament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una manera cortesa. [...]
|
6.
cortès -esa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té una urbanitat extrema. Una persona cortesa. És cortès amb tothom. Ha tingut paraules corteses per a tothom. Llenguatge cortès. [...]
|
7.
cortès
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-esa adj cortés. Una persona cortesa, una persona cortés. [...]
|
8.
cortesano
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-na adj 1 [de la corte] cortesà -ana. 2 [cortés] cortès -esa. m i f 3 [palaciego] cortesà -ana. f 4 [mujer de mala vida] cortesana. [...]
|
9.
complert
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Es diu d'una persona cortesa, ben educada. complit complidor. És un home molt complidor. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
10.
palaciego
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ga adj 1 palatí -ina. Guardia palaciega, guàrdia palatina. adj i m i f 2 [persona] palatí -ina, cortesà -ana. [...]
|