Les expressions així que, de seguida que, tan bon punt, entre d'altres, s'usen amb el sentit de 'quan', 'així que'. Per exemple:
Així que s'acabi el curs, obtindreu el certificat.
Tan bon punt t'arribi el correu, fes-m'ho saber.
La locució a la que també s'utilitza amb aquest sentit, però només [...]
Per expressar el sentit de 'contràriament', podem fer servir la locució en canvi. Per exemple:
Vaig arribar a l'hora. Ella, en canvi, va arribar tard.
Aquesta locució també té el sentit de 'en compensació'. Per exemple:
Sempre l'estàs consentint i ell no et dona res en canvi.
Ara bé, amb [...]
Per expressar 'algunes vegades', es poden fer servir les locucions a vegades o de vegades, indistintament. Per exemple:
A vegades, tens molt geni.
No t'entenc, de vegades!
A vegades, els ocells fan caguerades.
[...]
Les formes alhora i a l'hora tenen significats diferents.
L'adverbi alhora vol dir 'a un mateix temps'. Per exemple:
Tocava dos instruments alhora.
Cuinava i, alhora, escoltava la ràdio.
La construcció a l'hora, en canvi, té un significat literal; s'utilitza, per exemple, en oracions com les [...]
El substantiu dret pot regir tant la preposició a com la preposició de davant de nom o d'infinitiu. Per exemple:
El dret a vot o El dret de vot.
El dret a decidir o El dret de decidir.
Ara bé, cal fer notar que en determinats contextos es fa servir una preposició i no l'altra. Per exemple [...]
Les expressions posar bastons a les rodes o posar pals a les rodes signifiquen 'obstaculitzar o entorpir una acció'. Per exemple:
Malgrat que ens han posat bastons a les rodes per tirar endavant aquest projecte, estem contentes d'haver-nos-en sortit.
Altres expressions que també s'usen amb un [...]
El complement indirecte és aquell que, en l'oració, respon a la pregunta a qui?, és a dir, indica qui és el destinatari de l'acció que expressa el verb o qui en rep la conseqüència. S'introdueix amb la preposició a i els pronoms febles que el representen són els següents:
em i ens, quan el [...]
Fitxa
275/4Darrera versió: 16.09.2024
Títol
Separació a final de ratlla de ny
Resposta
El grup ny no s'ha de separar a final de ratlla. Per exemple, el mot canya se separa ca-nya i no can-ya.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.2.1f)
Què fort! o Que fort!
Per donar èmfasi a la quantitat o a la qualitat d'alguna cosa, es pot usar el mot que, sense accent, i no què. Aquest mot exclamatiu equival a 'molt'. Per exemple:
Que amables que sou! (i no Què amables que sou!)
Que lents que caminen! (i no Què lents que caminen!)
Que n'hi [...]
Quan els pronoms forts fan de complement directe o de complement indirecte, van precedits de la preposició a: a mi, a tu, a ell / a ella, a nosaltres, a vosaltres, a ells / a elles. Aquests pronoms forts es dupliquen amb un pronom feble del mateix nombre i persona: em, et, el, la, li, ens, us, els [...]
En les oracions copulatives en què l'atribut va introduït per una preposició i no té valor locatiu, sinó que expressa un estat fruit d'un canvi o un procés, es fa servir el verb estar. Per exemple:
El diccionari ja està a disposició de tothom que el vulgui consultar.
En Julià està a l'atur [...]
Fitxa
275/4Darrera versió: 16.09.2024
Títol
Separació a final de ratlla de ny
Resposta
El grup ny no s'ha de separar a final de ratlla. Per exemple, el mot canya se separa ca-nya i no can-ya.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.2.1f)