1.
Funció distintiva. Noms propis referits a coses. Denominacions oficials
[PDF, 853 kB]
Font
Majúscules i minúscules
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
'escriuen amb minúscules. Exemples: un priorat de primera un alella dolcenc un rocafort molt gustós un emmental força suau Altres denominacions o categories oficials Altres denominacions o categories diverses que s'ajusten a una regulació oficial s'escriuen igualment amb majúscules inicials quan s'esmenten [...]
Fitxa 7713/1Darrera versió: 19.05.2017TítolDenominacions i categories oficials (majúscules i minúscules)RespostaLes denominacions o categories diverses que s'ajusten a una regulació oficial s'escriuen amb majúscules inicials quan s'esmenten com a tals, llevat dels articles i les preposicions. Per exemple: Patrimoni Natural de la Humanitat
Així, s'escriu: El monestir ha estat declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. En canvi, quan les mateixes formes es fan servir de manera genèrica, s'escriuen amb minúscules. Per exemple: Als Pirineus, el llop en estat salvatge ha estat durant molts anys una espècie extinta. Els objectes als quals s'apliquen aquestes denominacions i categories oficials van amb minúscules o amb majúscules segons com s'escriguin habitualment. Per exemple: La dieta mediterrània, els castells, la Patum de Berga i el Misteri d'Elx són tots part del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat que trobem als Països Catalans. ClassificacióCategoria
Convencions
.Majúscules i minúscules
|
2.
Funció distintiva. Noms propis referits a coses. Activitats educatives, científiques i socials
[PDF, 853 kB]
Font
Majúscules i minúscules
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Conferència de l'ONU sobre el Canvi Climàtic En canvi, s'escriuen amb minúscules les denominacions que corresponen a categories genèriques. Exemples: un congrés de metges un simposi sobre psiquiatria infantil la jornada Visibilitzar o Marcar? Repensar el Gènere en la Llengua Catalana les jornades de portes [...]
|
3.
Presentació
[PDF, 175 kB]
Font
Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
la necessitat
creixent de traducció immediata de textos i de documents de tota mena, especialment
dels tècnics, científics o administratius. La freqüència i la universalitat dels contactes
i la necessitat d'una traducció ràpida exigeixen cada dia més uns criteris uniformes
per a aquestes categories [...]
|
4.
Simbols
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
matemàtiques, la geometria, la física, la química, les unitats monetàries, el sistema inter-
nacional d'unitats, etc.
Hi ha encara alguns elements que habitualment no s'inclouen dins d'aquestes categories de símbols,
però que també podem considerar com a tals.
§ paràgraf vegeu el § 4.1
& i H&M [...]
|
5.
Equivalències castellà - català. robo m
[PDF, 932 kB]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
robo m - robament / robatori m Acció i delicte de robar.
NOTA: El delicte rep el nom de robatori i l'acció en si pot rebre les dues denominacions.
També pot referir-se a allò que s'ha robat. [...]
|
6.
Noms referits a coses. Noms de productes
[PDF, 175 kB]
Font
Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
3.5.1. Denominacions d'origen
Pel que fa a les denominacions oficials d'origen i de qualitat de productes alimentaris,
se'n tradueix la denominació comuna i es manté invariable el topònim, llevat que
tingui una forma tradicional en la llengua d'arribada.
En català: En castellà:
Pollastre de la Raça [...]
|
7.
Nom. Anàfores
[PDF, 932 kB]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
tradicional.
D'altra banda, aquestes denominacions d'«A Coruña» i «Ourense» apareixen
ja escrites d'aquesta manera en documents que daten del segle XIII, cosa que suposa
una clara ratificació de l'argumentació que les dites denominacions (les
denominacions esmentades, aquestes denominacions) responen a una [...]
|
8.
FORMES DOBLES
[PDF, 96 kB]
Font
Guia d'usos no sexistes de la llengua
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
3.1. FORMES DOBLES SENCERES 3.1.1. Articles i preposicions Quan fem servir denominacions dobles, podem utilitzar únicament l'article corresponent al primer element enumerat. Aquesta solució és especialment adequada quan les enumeracions tenen una certa complexitat i aquesta estratègia facilita de [...]
|
9.
Bibliografia
[PDF, 932 kB]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
, Mercè; VILARÓ CASALINAS, Francesc; XIRINACHS
CODINA, Marta. Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims [Docu- [...]
|
10.
Noms referits a llocs. Consideracions legals
[PDF, 175 kB]
Font
Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
lingüística a les Illes Balears5 i la Llei de política lingüística de Catalunya6 que fixa que
l'única forma oficial dels topònims, tant del Principat com de les Illes, és la catalana i
que aquestes denominacions són les úniques legals a tots els efectes, dins les respectives
comunitats.7
5. Llei 3/1986, de 29 [...]
|
Les denominacions o categories diverses que s'ajusten a una regulació oficial s'escriuen amb majúscules inicials quan s'esmenten com a tals, llevat dels articles i les preposicions. Per exemple:
Patrimoni Natural de la Humanitat
Bé Cultural d'Interès Nacional
Memòria del Món
Reserva de la Biosfera
Espècie Extinta en Estat Salvatge
Així, s'escriu:
El monestir ha estat declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
El lleó de l'Atles s'ha declarat Espècie Extinta en Estat Salvatge.
En canvi, quan les mateixes formes es fan servir de manera genèrica, s'escriuen amb minúscules. Per exemple:
Als Pirineus, el llop en estat salvatge ha estat durant molts anys una espècie extinta.
Els objectes als quals s'apliquen aquestes denominacions i categories oficials van amb minúscules o amb majúscules segons com s'escriguin habitualment. Per exemple:
La dieta mediterrània, els castells, la Patum de Berga i el Misteri d'Elx són tots part del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat que trobem als Països Catalans.