Una de les funcions de la dièresi és marcar que una i o una u no formen diftong amb la vocal anterior. Ara bé, no l'hem d'escriure en els casos següents:

1. En l'infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. Per exemple: agrair, agraint, agrairé (agrairàs, agrairà, agrairem, agraireu, agrairan), agrairia (agrairies, agrairia, agrairíem, agrairíeu, agrairien).

2. En els mots derivats per prefixació i compostos. Per exemple: antiincendis, biunívoc, coincident, contraindicació, neoimpressionista, reincident, reunir, tallaungles. En són excepcions els mots en què pot no resultar evident que es tracta de compostos (com ara aïllar, reüll, reüllar, etc.) i algunes formes dels verbs reeixir i sobreeixir (reïxo, reïxen, reïsqué; sobreïxes, sobreïx, sobreïsqueren, etc.).

3. En els sufixos -isme i -ista. Per exemple: altruista, egoista, egoisme, panteista. Cal recordar, però, que s'escriu dièresi a proïsme i lluïsme perquè aquesta terminació no pertany al sufix -isme.

4. En els mots amb les terminacions llatines -um i -us. Per exemple: aquàrium, harmònium; Màrius.

5. En els mots duumvir, triumvir i derivats.

Cal tenir present que no s'escriu dièresi sobre la i o la u de les paraules que, segons les normes d'accentuació, poden dur accent gràfic en aquestes mateixes vocals. Per exemple: conduíeu, país, veí (en canvi, sí que porten dièresi els mots conduïa, països, veïna, ja que segons les normes d'accentuació no s'hi pot posar accent, i cal marcar que les dues vocals no formen diftong).